Que afrodisiac que pot arribar a ser un bon àpat..., i no parlo del típic sopar pre-polvo premeditat, aquell que compres el marisc, un bon vi, alguna coseta dolça de postres i saps de ben segur que acabaràs amb un bon resopó de sexe..., parlo d'aquell dia que surts a donar la volta i fas el vermutet al sol amb una bona cervessa fresca i aquells "berberechus" ben alinyadets acompanyats d'uns xips o olives, sense delicatessens ni collonades...
Tornes a casa i et poses a fer un fricandó de vedella amb xampinyons, que de rovellons no és època, el deixes fer xup-xup mentres converses de coses intrascendents i deixant que el rellotge arribi a les quatre, perquè no tens cap pressa..., seus, menges i engegues la dieta a prendre pel cul mentre suques tot el pa que has comprat en el suc de la carn, una mica de fruita i un cafetó..., un petó, una abraçada, la satisfacció de saber cuinar millor del que esperaves, somriures i paraules, cada cop més dolces i cada cop més aprop...llavis trapelles que busquen el coll, l'espatlla, mans que s'endinsen sota la roba i de sobte un joc de llengües que desitgen el plaer d'un nou gust, menys culinari i cada cop més càlid...
Una bona cavalcada després d'un bon dinar acaba fent d'un plat el millor dels àpats, i fa que la tarda del diumenge sigui quelcom més que l'agonia a l'espera del dilluns....
