La Garrotxa...quin paradís. Voltant pel parc natural en ple agost, on les pedres cremen sota el sol i sembla que vulguin encendre's tal com segles ençà brollaven de la terra com una correguda esperada durant dies, una ombra s'agraeix infinitament, un glop d'aigua fresca et renova per dins i la calor acumulada queda tan sols allà on la vida comença...
Sota els arbres la brisa apareix d'entre les fulles i la pell perd la brillantor per tornar a ser prou suau per acaronar-la, el silenci et convenç que no hi ha ningú més en aquell paratge, i un llit de gespa t'anima a provar de com pot ser de gratificant el sexe en aquests paratges..., que et posin la ma dins les calces, que et mengin suaument la boca, fer petits tastets de sexe i explotar com ho feien les pedres segles ençà...
Ben trobats.
