19 de gener del 2007

A l'aire lliure...

Ara que ve el fred, perquè a l’hivern ja hi som però el que és el fred encara no ha vingut, a mi ja em venen els mals..., la il•lusió de la meva vida és viure en un país tropical, on sigui estiu tot l’any, mig en boles dia i nit, hivern i estiu...., i això m’ha fet recordar el gust de fer-ho a l’aire lliure i la vegada que ho vaig fer al pati de casa... pati, per dir-li alguna cosa a la petita sortida on hi caben ben just una taula i quatre cadires i algun trastot que altre...

Era estiu, i jo tenia a una amiga, la Georgina, dormint a casa, que s’hi havia quedat perquè és de Barcelona i havíem anat al teatre..., la meva parella d’aleshores, el Pau, em va enviar un sms dient-me que si podia venir a veure’m, jo el vaig avisar que tenia visita, però va insistir en venir una estona... Quan va arribar el Pau, la “Georg”, que li dèiem així, ja feia estona que dormia al meu llit...

Feia molt bo i vàrem sortir al pati, haguéssim sortit igualment perquè el piset és petit i no volíem despertar-la pas, vam preparar un vodka amb llimona i ens vam seure un davant de l’altre, de seguida van començar les carícies al cabell, les mans a la cintura, els petons...i quan ens vam adonar ja anàvem totalment disparats a la perdició...més que res perquè el pati dona a les finestres dels veïns...i no vam mirar amunt però la possibilitat de tenir algun voyeur, i a sobre conegut, era bastant probable, per això vam separar-nos un parell de cops...

... però no podíem parar, ell em va posar la ma dins els pantalons, va apartar el tanga i em va començar a tocar amb els dits, jo estava ben molla i els seus dits lliscaven amunt i avall, em penetrava i tornava a sortir, tocant-me tots els racons... i em va dir a l’orella “ara, te la menjaria nena...”, jo em vaig posar a mil, perquè a cent ja hi anava..., i em va repetir..•si, nena, te la menjaria...no saps com”, vaig mirar amunt, per si veia a algú, però tot era fosc...ell va veure que em neguitejava però no s’ho va pensar, va agenollar-se davant meu i agafant-me pel cul em va fer seure més endavant, em va baixar la roba als turmells i em va fer la millor menjada que mai m’han fet (ni el Ton, que s’hi esforça, tot s’ha de dir, no ho ha pogut superar)...me’n vaig anar tres vegades, sense poder ni tan sols gemegar..., plorava de gust.

L’endemà em vaig creuar amb el veí de dos pisos més amunt, com sempre ens vam saludar, “hola” ...”bon dia”, però aquell dia el “bon dia” va anar acompanyat d’una picada d’ullet i un mig somriure..., encara ara intento convèncer-me que aquell dia s’havia llevat de bon humor... però les coses són així...si no vols palla....

5 comentaris:

gatot ha dit...

llàstima que la georgina no es despertés per afegir-se a la festa!

o es va despertar?

petons i llepades allí on t'agraden!

Alepsi ha dit...

I és que fer-ho en un lloc de risc ha de tenir la seva gràcia.... xDDDDD
Jo és que al meu pati em faria fastiguet.... és tan brut sempre, el terra.... eeeecs! xDDDDD

Anònim ha dit...

Benvolguda, Mima, i si resulta que el seu veí aquella nit, també havia sucat com vostè i per això estava tan content?...

mima ha dit...

Gatot...tu sempre a la teva..jeje
Alepsi...doncs neteja'l una miqueta de cara a la primavera, creu-me
Avi...si, oi? jo també em penso que deuria ser això...seria el més normal...si,si...segur,segur... (ai,déu meu, siusplau..que sigui això)

Clint ha dit...

que vols que et digui, a mi m'encantaria poder veure algun veinat fent "cosetes" segur que és infinitametn millor que la tele..i si al final el veí et va veure es que potser si que volia palla...