passiva...

Amb el temps m'he adonat que m'estic convertint, en desitjos i pensaments, en una espècie d'objecte sexual.
Quan faig l'amor intento complaure al meu company, l'acarono, el llepo, el mossego..., m'agrada xuclar-lo i jugar amb el seu membre, portar-lo poc a poc al llindar de l'extàsi, moure'm al seu ritme i fins i tot tinc els orgasmes més intensos al seu damunt, dominant la situació i follant-me'l a plaer..., però cada cop més sovint desitjaria no fer rès, estirar-me nua i deixar-me fer...
Em satisfà enormement l'estar quieta i que em ressegueixi la pell amb els dits, ni que sigui amb un de sol, dibuixant el camí imaginari cap el plaer, suaument. Que els seus llavis humits i la seva llengua eficaç em recorrin el coll, els pits i s'entretinguin als mugrons. Que les seves mans m'ordenin en silenci que em tombi aquí o allà, que m'obri més de cames, que pugi més amunt o que baixi un xic avall. Que la seva boca em mengi el cony sense pressa i jo només pugui estremir-me sense tocar-lo ni demanar-li rès.
Per això em persegueix la falera de lligar-me al llit, com ja he fet algun cop, i que es pensi que li ofereixo el plaer de fer-me el que vulgui i com vulgui, quan realment el que busco és abandonar-me jo al desig més intens....ser totalment passiva.