31 de gener del 2007
El vent del d e s g e l...
...diari d'una lluitadora addicta al menjar, el tabac i a l'amor destructiu.
Aquest és el títol d'un llibre , el primer, d'una persona única i que obta al premi Ramón Llull després de ser escollida una de les 10 finalistes.
A l'autora m'uneix un lligam difícil de definir, ens coneixem desde fà uns 20 anys, any amunt, any avall, com també farà el mateix temps, any amunt, any avall, que varem deixar de relacionar-nos d'una manera continuada...en tot aquest temps es podrien comptar amb els dits de les mans els cops que ens hem vist o hem parlat (potser necessitariem alguns dits dels peus), però sempre que parlem o ens retrobem sembla com si ens haguéssim vist la setmana anterior...
Avui l'he trucat per felicitar-la per la nominació i hem arribat a la conclusió que el triqui-triqui i els xurumbels són qüestions que ens condicionen la vida a partir d'una certa edat..., però hem decidit que intentariem arreglar el món i les nostres vides davant d'un cafè un dia d'aquests...
El llibre no ha estat publicat, perquè estar entre els finalistes d'un premi tan prestigiós no t'assegura ni això...., però quan surti seré la primera en comprar-lo (bé, la primera no perquè se'm passarà la data, ho sé, i el compraré quan surti la segona edició..com veieu li auguro un gran èxit..., no perquè l'hagi llegit sinó perquè així em ve de gust i així hi confio).
Només volia publicar això perquè ella s'ho mereix, perquè, encara que no crec que ho sàpiga ni s'ho imagini, és la persona a la que admiro més, de llarg..., amb una dècima part de la seva capacitat d'afrontar-se a les adversitats i a la vida jo ja en faria prou....
....enhorabona, Montse.
27 de gener del 2007
CRISI
Quasi 10 mesos de trempera i...pam! comença la crisi. Què passa? Doncs no tinc ni idea... De sobte ja no m’encenc com abans, d’una setmana cap aquí que ja no sento esgarrifances, ni pessigolleig a la panxa... continuo mullant-me i corrent-me com sempre però hi ha quelcom que no rutlla, cada cop em costa més arribar al final, sento com s’excita i s’agita però ja no diu rès...abans em parlava, rèiem...., és com si ell notés que hi ha quelcom que no acaba de rutllar, i és que jo cada cop tinc més dubtes de que això ho hagi de fer durar gaire més...
Avui he ensopegat amb un home, de la meva edat, benplantat i eixerit...i en un parell d’ocasions m’he vist observant-lo com una bèstia analitza a la presa, m’he rigut de mi mateixa (per dins) quan m’he adonat que li mirava les mans buscant algun anell que el delatés, si, ja sé que molts no en porten d’anell, per això he rigut..., veient si portava les dents ben netes...mirant-li el cul quan es girava.... “m’estic tornant una espècie de pervertida o què passa?” he pensat....Però no, rès d’això, després he recordat que al blog de la candela vam arribar a la conclusió que per disfrutar del sexe, controlar els tempos, i ser unes autèntiques expertes s’ha de practicar molt....i en això estem...en plan felí afamat (digueu-li felí digueu-li gatot)...buscant una presa....buscant el sopar de demà....
24 de gener del 2007
23 de gener del 2007
Avui en comptes d'un...dos.
I que no sabia jo el perquè després de desfer-me del marit (de separar-me vull dir, que no l’he pelat malgrat alguna vegada si l’hi hauria recargolat el ganyot) doncs això, el perquè tenia aquesta obsessió per practicar el sexe...
La veritat és que desde que estic amb el Ton ho fem cada dia o gairebé, i que jo em deia que és que havia estat una mica abandonada en aquest sentit, bé, la veritat és que no em venia gens de gust de fer-ho amb el meu home, i clar, després d’un temps de sequera doncs que era normal...., però ara ja no estic tan segura...
Ahir després d’una conversa prou interessant amb el meu ex, i després d’analitzar les diverses putades i desenganys que m’he endut amb la gent que bàsicament forma (o formava) part de la meva “vida” (puta vida podem dir-li ara), doncs que crec que el tema és que follant és l’únic moment del dia que estic a gust...i que penso que potser hauria d’anar al psicòleg, perquè em sento una mica com la Halle Berry a Monster’s Ball (salvant les distàncies, només faltaria), i que tinc aquesta obsessió perquè l’únic que persegueixo és sentir-me bé durant uns moments i evadir-me d’una realitat que en el fons em fastigueja... em fastigueja la feina, els secrets de família, el meu ex, la meva ineptitud en comunicar-me, els problemes econòmics, la hipocresia de la gent, l’enveja de la gent, la ambició de la gent i en general....en general em fastigueja la gent.
I clar, que penso, doncs el problema deus ser tu, si tu no ets capaç de despertar o de mantenir un cert apreci per part dels altres és que potser ets tu el problema i potser ets tu la que fastigueges als demes..., total, que m’he despertat avui a les 5.30 del matí amb una batalla campal al cervell que semblava una escena del Senyor dels Anells, amb orcos inclosos, i quan estava a punt de declarar-me “alienada mental” i fer-me la maleta per ingressar-me jo directament a un centre de psicopatologies he pensat... res, avui en comptes d’un...dos polvos.
La veritat és que desde que estic amb el Ton ho fem cada dia o gairebé, i que jo em deia que és que havia estat una mica abandonada en aquest sentit, bé, la veritat és que no em venia gens de gust de fer-ho amb el meu home, i clar, després d’un temps de sequera doncs que era normal...., però ara ja no estic tan segura...
Ahir després d’una conversa prou interessant amb el meu ex, i després d’analitzar les diverses putades i desenganys que m’he endut amb la gent que bàsicament forma (o formava) part de la meva “vida” (puta vida podem dir-li ara), doncs que crec que el tema és que follant és l’únic moment del dia que estic a gust...i que penso que potser hauria d’anar al psicòleg, perquè em sento una mica com la Halle Berry a Monster’s Ball (salvant les distàncies, només faltaria), i que tinc aquesta obsessió perquè l’únic que persegueixo és sentir-me bé durant uns moments i evadir-me d’una realitat que en el fons em fastigueja... em fastigueja la feina, els secrets de família, el meu ex, la meva ineptitud en comunicar-me, els problemes econòmics, la hipocresia de la gent, l’enveja de la gent, la ambició de la gent i en general....en general em fastigueja la gent.
I clar, que penso, doncs el problema deus ser tu, si tu no ets capaç de despertar o de mantenir un cert apreci per part dels altres és que potser ets tu el problema i potser ets tu la que fastigueges als demes..., total, que m’he despertat avui a les 5.30 del matí amb una batalla campal al cervell que semblava una escena del Senyor dels Anells, amb orcos inclosos, i quan estava a punt de declarar-me “alienada mental” i fer-me la maleta per ingressar-me jo directament a un centre de psicopatologies he pensat... res, avui en comptes d’un...dos polvos.
19 de gener del 2007
A l'aire lliure...
Ara que ve el fred, perquè a l’hivern ja hi som però el que és el fred encara no ha vingut, a mi ja em venen els mals..., la il•lusió de la meva vida és viure en un país tropical, on sigui estiu tot l’any, mig en boles dia i nit, hivern i estiu...., i això m’ha fet recordar el gust de fer-ho a l’aire lliure i la vegada que ho vaig fer al pati de casa... pati, per dir-li alguna cosa a la petita sortida on hi caben ben just una taula i quatre cadires i algun trastot que altre...
Era estiu, i jo tenia a una amiga, la Georgina, dormint a casa, que s’hi havia quedat perquè és de Barcelona i havíem anat al teatre..., la meva parella d’aleshores, el Pau, em va enviar un sms dient-me que si podia venir a veure’m, jo el vaig avisar que tenia visita, però va insistir en venir una estona... Quan va arribar el Pau, la “Georg”, que li dèiem així, ja feia estona que dormia al meu llit...
Feia molt bo i vàrem sortir al pati, haguéssim sortit igualment perquè el piset és petit i no volíem despertar-la pas, vam preparar un vodka amb llimona i ens vam seure un davant de l’altre, de seguida van començar les carícies al cabell, les mans a la cintura, els petons...i quan ens vam adonar ja anàvem totalment disparats a la perdició...més que res perquè el pati dona a les finestres dels veïns...i no vam mirar amunt però la possibilitat de tenir algun voyeur, i a sobre conegut, era bastant probable, per això vam separar-nos un parell de cops...
... però no podíem parar, ell em va posar la ma dins els pantalons, va apartar el tanga i em va començar a tocar amb els dits, jo estava ben molla i els seus dits lliscaven amunt i avall, em penetrava i tornava a sortir, tocant-me tots els racons... i em va dir a l’orella “ara, te la menjaria nena...”, jo em vaig posar a mil, perquè a cent ja hi anava..., i em va repetir..•si, nena, te la menjaria...no saps com”, vaig mirar amunt, per si veia a algú, però tot era fosc...ell va veure que em neguitejava però no s’ho va pensar, va agenollar-se davant meu i agafant-me pel cul em va fer seure més endavant, em va baixar la roba als turmells i em va fer la millor menjada que mai m’han fet (ni el Ton, que s’hi esforça, tot s’ha de dir, no ho ha pogut superar)...me’n vaig anar tres vegades, sense poder ni tan sols gemegar..., plorava de gust.
L’endemà em vaig creuar amb el veí de dos pisos més amunt, com sempre ens vam saludar, “hola” ...”bon dia”, però aquell dia el “bon dia” va anar acompanyat d’una picada d’ullet i un mig somriure..., encara ara intento convèncer-me que aquell dia s’havia llevat de bon humor... però les coses són així...si no vols palla....
Era estiu, i jo tenia a una amiga, la Georgina, dormint a casa, que s’hi havia quedat perquè és de Barcelona i havíem anat al teatre..., la meva parella d’aleshores, el Pau, em va enviar un sms dient-me que si podia venir a veure’m, jo el vaig avisar que tenia visita, però va insistir en venir una estona... Quan va arribar el Pau, la “Georg”, que li dèiem així, ja feia estona que dormia al meu llit...
Feia molt bo i vàrem sortir al pati, haguéssim sortit igualment perquè el piset és petit i no volíem despertar-la pas, vam preparar un vodka amb llimona i ens vam seure un davant de l’altre, de seguida van començar les carícies al cabell, les mans a la cintura, els petons...i quan ens vam adonar ja anàvem totalment disparats a la perdició...més que res perquè el pati dona a les finestres dels veïns...i no vam mirar amunt però la possibilitat de tenir algun voyeur, i a sobre conegut, era bastant probable, per això vam separar-nos un parell de cops...
... però no podíem parar, ell em va posar la ma dins els pantalons, va apartar el tanga i em va començar a tocar amb els dits, jo estava ben molla i els seus dits lliscaven amunt i avall, em penetrava i tornava a sortir, tocant-me tots els racons... i em va dir a l’orella “ara, te la menjaria nena...”, jo em vaig posar a mil, perquè a cent ja hi anava..., i em va repetir..•si, nena, te la menjaria...no saps com”, vaig mirar amunt, per si veia a algú, però tot era fosc...ell va veure que em neguitejava però no s’ho va pensar, va agenollar-se davant meu i agafant-me pel cul em va fer seure més endavant, em va baixar la roba als turmells i em va fer la millor menjada que mai m’han fet (ni el Ton, que s’hi esforça, tot s’ha de dir, no ho ha pogut superar)...me’n vaig anar tres vegades, sense poder ni tan sols gemegar..., plorava de gust.
L’endemà em vaig creuar amb el veí de dos pisos més amunt, com sempre ens vam saludar, “hola” ...”bon dia”, però aquell dia el “bon dia” va anar acompanyat d’una picada d’ullet i un mig somriure..., encara ara intento convèncer-me que aquell dia s’havia llevat de bon humor... però les coses són així...si no vols palla....
18 de gener del 2007
Somiant?
text anterior rescatat del bloc de la sort...(no tinc temps, no tinc temps..i sabia que no tindria temps...casumlolla)
Avui dormia,a mitges....,donava voltes al llit, nerviosa, tombant a un cantó i a l'altre. Finalment m'he quedat panxa amunt, tapada fins damunt el nas.
De sobte he sentit passos al distribuïdor, dins l'habitació, al costat del meu llit.He quedat immòbil, espantada i quieta..., no podia ser ningú, estava sola a casa, havia tancat amb clau la porta, segur... les passes han donat la volta al llit, dirigint-se a l'altre costat d'on jo dormia..., jo seguia immòbil...de sobte els llençols s'han aixecat i "alguna cosa" s'ha posat al llit...amb mi....
Mentre intentava refer-me de l'ensurt i sense atrevir-me a palpar "allò" que m'acompanyava sota els llençols he tornat a despertar...o a adormir-me....i somiant ....o desperta....allà estaves tu, besant-me el coll....els braços.. xupant-me els dits ..llepant-me els pits..la panxa...., hem fet l'amor suau i dolç malgrat l'ànsia que em devorava, però tenia son i tot era lent,ens hem corregut....llarg i silenciosament.
I has marxat, invisible com havies vingut....aquest cop sense soroll de passes...
Avui dormia,a mitges....,donava voltes al llit, nerviosa, tombant a un cantó i a l'altre. Finalment m'he quedat panxa amunt, tapada fins damunt el nas.
De sobte he sentit passos al distribuïdor, dins l'habitació, al costat del meu llit.He quedat immòbil, espantada i quieta..., no podia ser ningú, estava sola a casa, havia tancat amb clau la porta, segur... les passes han donat la volta al llit, dirigint-se a l'altre costat d'on jo dormia..., jo seguia immòbil...de sobte els llençols s'han aixecat i "alguna cosa" s'ha posat al llit...amb mi....
Mentre intentava refer-me de l'ensurt i sense atrevir-me a palpar "allò" que m'acompanyava sota els llençols he tornat a despertar...o a adormir-me....i somiant ....o desperta....allà estaves tu, besant-me el coll....els braços.. xupant-me els dits ..llepant-me els pits..la panxa...., hem fet l'amor suau i dolç malgrat l'ànsia que em devorava, però tenia son i tot era lent,ens hem corregut....llarg i silenciosament.
I has marxat, invisible com havies vingut....aquest cop sense soroll de passes...
16 de gener del 2007
i les solucions.....
1.-Vaig tenir el meu primer calentón amb 12 anys i amb una noia.
Doncs si…va ser un calentón només…però ens vam posar tontes a matar i vermelles
com pebrots….
2.-Vaig fugir de casa als 15 anys i vaig ser fora 2 dies.
Doncs no, lo del carácter va ser anys després…era tonta de cul, no era capaç ni
d’això ni de rès…
3.-El meu besavi i el meu avi eren anarquistes radicals.
Doncs si.
4.-Vaig tenir un rotllo d’un mes amb un jugador de futbol del barça.
Doncs no.
5.-Un cop vaig fer un 13 en una travessa compartida, vam fallar el resultat del
barça, que va perdre a casa.
Doncs si…MALPARIIIITS!
6.-Em vaig casar de blanc i de llarg.
Jo pensava que la cagarieu tots aquí perquè us volia enganyar, em vaig casar en
realitat de cru i de llarg, però per lo civil, jo no entro a l’església ni
morta si no és en visita cultural. (ve de familía…ja sabeu)
7.-Tinc un rotllo amb un xaval 11 anys més jove que jo.
Doncs si. És un bollycao…jeje. (ep, no és tan guapo com el de la Obregón ho he d'admetre)
8.-La meva germana es dedica a la prostitució en un club.
Doncs no. No sé perquè m’ha sortit una cosa com aquesta..jeje.
9.-He sigut jugadora de futbol durant 15 anys.
Doncs no. M’hagués agradat però em vaig quedar al pati del cole.
10.- He viscut a Madrid durant un any.
Doncs no, però no em desagradaria pas, m’encanta Madrid.
Doncs si…va ser un calentón només…però ens vam posar tontes a matar i vermelles
com pebrots….
2.-Vaig fugir de casa als 15 anys i vaig ser fora 2 dies.
Doncs no, lo del carácter va ser anys després…era tonta de cul, no era capaç ni
d’això ni de rès…
3.-El meu besavi i el meu avi eren anarquistes radicals.
Doncs si.
4.-Vaig tenir un rotllo d’un mes amb un jugador de futbol del barça.
Doncs no.
5.-Un cop vaig fer un 13 en una travessa compartida, vam fallar el resultat del
barça, que va perdre a casa.
Doncs si…MALPARIIIITS!
6.-Em vaig casar de blanc i de llarg.
Jo pensava que la cagarieu tots aquí perquè us volia enganyar, em vaig casar en
realitat de cru i de llarg, però per lo civil, jo no entro a l’església ni
morta si no és en visita cultural. (ve de familía…ja sabeu)
7.-Tinc un rotllo amb un xaval 11 anys més jove que jo.
Doncs si. És un bollycao…jeje. (ep, no és tan guapo com el de la Obregón ho he d'admetre)
8.-La meva germana es dedica a la prostitució en un club.
Doncs no. No sé perquè m’ha sortit una cosa com aquesta..jeje.
9.-He sigut jugadora de futbol durant 15 anys.
Doncs no. M’hagués agradat però em vaig quedar al pati del cole.
10.- He viscut a Madrid durant un any.
Doncs no, però no em desagradaria pas, m’encanta Madrid.
Follador i folladora
El Ton ja em comença a entendre...,
...fins ara havia anat embolicant-me i ja el tenia ficat a casa contínuament...malgrat que des de l’inici de la nostra relació sempre he estat dient-li
“posa’t al cap que això és quelcom temporal, que no vull cap relació duradora i que, per descomptat, no tinc cap mena de compromís amb tu... ni tu amb mi, no et prometo fidelitat, ni me l’has de guardar....”
però ell és tan dolç...., que la seva resposta sempre va pel camí de..., “el compromís que tinc amb tu és sentimental, no aniré amb ningú més perquè no vull anar amb ningú més, perquè només et desitjo a tu, només t’estimo a tu i només tinc ganes d’estar amb tu a totes hores....”
Dilluns follàvem, com gairebé cada dia, aquest nano se m’acosta i em fot a mil, té una llengua endiabladament eficaç, quan me la posa a la boca ja vaig xopa..., després recorre les seves mans per la cintura, els costats, em busca els pits.....i res, ja hi som, cada dia igual...., hòstia que em perdo, doncs això, per on anava...si, doncs que estàvem a l’assumpte dilluns, el tenia a sobre i es movia rítmicament però suau.... i mirant-me als ulls em va dir...., mira, no et demanaré que et casis amb mi, ni que visquis amb mi...però et demano que follis amb mi tota la vida...., vols?...vols que follem tota la vida?...., jo reia...., és que em fa riure...és tan tendre que em diverteix molt...., i ell també reia, sense parar de manxar-me..., digues? Vols? Vols que follem tota la vida?....bé, vaig contestar, d’acord....., i em diu....d’acord.....jo us declaro follador i folladora...., ja pots besar a la folladora....i em va posar la llengua a la gola.....
...és un sol.
...fins ara havia anat embolicant-me i ja el tenia ficat a casa contínuament...malgrat que des de l’inici de la nostra relació sempre he estat dient-li
“posa’t al cap que això és quelcom temporal, que no vull cap relació duradora i que, per descomptat, no tinc cap mena de compromís amb tu... ni tu amb mi, no et prometo fidelitat, ni me l’has de guardar....”
però ell és tan dolç...., que la seva resposta sempre va pel camí de..., “el compromís que tinc amb tu és sentimental, no aniré amb ningú més perquè no vull anar amb ningú més, perquè només et desitjo a tu, només t’estimo a tu i només tinc ganes d’estar amb tu a totes hores....”
Dilluns follàvem, com gairebé cada dia, aquest nano se m’acosta i em fot a mil, té una llengua endiabladament eficaç, quan me la posa a la boca ja vaig xopa..., després recorre les seves mans per la cintura, els costats, em busca els pits.....i res, ja hi som, cada dia igual...., hòstia que em perdo, doncs això, per on anava...si, doncs que estàvem a l’assumpte dilluns, el tenia a sobre i es movia rítmicament però suau.... i mirant-me als ulls em va dir...., mira, no et demanaré que et casis amb mi, ni que visquis amb mi...però et demano que follis amb mi tota la vida...., vols?...vols que follem tota la vida?...., jo reia...., és que em fa riure...és tan tendre que em diverteix molt...., i ell també reia, sense parar de manxar-me..., digues? Vols? Vols que follem tota la vida?....bé, vaig contestar, d’acord....., i em diu....d’acord.....jo us declaro follador i folladora...., ja pots besar a la folladora....i em va posar la llengua a la gola.....
...és un sol.
15 de gener del 2007
La meme de les 5 veritats i les 5 mentides
El Gatot m'ha passat això.. (no sé ben bé perquè...) aquí estan les 5 veritats i les 5 mentides...està molt claret, oi? us serà fàcil...
1.-Vaig tenir el meu primer calentón amb 12 anys i amb una noia.
2.-Vaig fugir de casa als 15 anys i vaig ser fora 2 dies.
3.-El meu besavi i el meu avi eren anarquistes radicals.
4.-Vaig tenir un rotllo d’un mes amb un jugador de futbol del barça.
5.-Un cop vaig fer un 13 en una travessa compartida, vam fallar el resultat del barça, que va perdre a casa.
6.-Em vaig casar de blanc i de llarg.
7.-Tinc un rotllo amb un xaval 11 anys més jove que jo.
8.-La meva germana es dedica a la prostitució en un club.
9.-He sigut jugadora de futbol durant 15 anys.
10.- He viscut a Madrid durant un any.
No la passo a ningú, no sóc tan mala pècora..., a qui li vingui de gust...que la pilli.
1.-Vaig tenir el meu primer calentón amb 12 anys i amb una noia.
2.-Vaig fugir de casa als 15 anys i vaig ser fora 2 dies.
3.-El meu besavi i el meu avi eren anarquistes radicals.
4.-Vaig tenir un rotllo d’un mes amb un jugador de futbol del barça.
5.-Un cop vaig fer un 13 en una travessa compartida, vam fallar el resultat del barça, que va perdre a casa.
6.-Em vaig casar de blanc i de llarg.
7.-Tinc un rotllo amb un xaval 11 anys més jove que jo.
8.-La meva germana es dedica a la prostitució en un club.
9.-He sigut jugadora de futbol durant 15 anys.
10.- He viscut a Madrid durant un any.
No la passo a ningú, no sóc tan mala pècora..., a qui li vingui de gust...que la pilli.
Reencarnació
Com ens prendríem la vida si sabéssim que després de la mort ens reencarnem en un nou ésser i tornem a començar de nou?. Canviaria alguna cosa en la nostra forma de veure i viure la vida?
Podria fer-ho en el cas que en aquesta nova vida mantinguéssim intactes les experiències i saviesa obtingudes en la passada...., però si no hem de recordar ni mantenir cap dels possibles coneixements bàsics per afrontar l’existència en aquest món de merda, de què ens serveix saber-ho?
Per això el millor és reencarnar-se en vida, o sigui, reiniciar una nova vida ara mateix i aquí. Jo ho he fet (bé, més o menys, perquè el problema de fer-ho en vida, és aquest, que tens una vida feta de la que no pots desprendre’t tan fàcilment) i m’he adonat que ens equivoquem en la busqueda de la estabilitat com a finalitat per a la felicitat... La tranquil•litat d’una relació estable, d’una feina estable, d’unes relacions estables i d’unes amistats estables ens aboquen la majoria de vegades a una situació d’avorriment, rutina i fluixesa de sentiments molt important...
Quan un experimenta de sobte aquell neguit i emoció d’una nova feina..., el joc psicològic d’analitzar als nous companys endevinant quin és el més fill de puta i de quin te’n pots fiar...
O el pessigolleig sota el melic al sentir unes noves mans acaronant-te..., aquell follar amb la passió de l’inici, amb el tomba i que gira redescobrint els plaers que ja havien quedat oblidats...
L’entrar al teu nou pis i no saber on coi has fotut el colador o les tisores, perquè encara no et coneixes la cuina (o perquè s’han perdut en el trasllat), i aquella felicitat d’haver-te desprès del cony de quadre infumable que miraves cada dia pensant, “un dia d’aquests el fotré desaparèixer”....i per fi, ja no hi és.
Gent..., canvieu de feina, perdeu de vista aquell jefe cabró que us fot la vida impossible, trenqueu amb la parella, mudeu-vos, engegueu a pendre pel cul a l’idiota aquell que aguanteu perquè el porteu aguantant tota la vida, despreneu-vos dels sogres i els cunyats, perquè sopeu encara amb aquells amics que s’han convertit ens uns snobs de collons, si no us agrada anar al cinema cada setmana...per què aneu al cinema cada setmana?, no, no és necessari netejar el lavabo cada dia....
...amics... busqueu-vos un/a amant i folleu com posseïts...deixeu-vos anar...reencarneu-vos en vosaltres mateixos...
Podria fer-ho en el cas que en aquesta nova vida mantinguéssim intactes les experiències i saviesa obtingudes en la passada...., però si no hem de recordar ni mantenir cap dels possibles coneixements bàsics per afrontar l’existència en aquest món de merda, de què ens serveix saber-ho?
Per això el millor és reencarnar-se en vida, o sigui, reiniciar una nova vida ara mateix i aquí. Jo ho he fet (bé, més o menys, perquè el problema de fer-ho en vida, és aquest, que tens una vida feta de la que no pots desprendre’t tan fàcilment) i m’he adonat que ens equivoquem en la busqueda de la estabilitat com a finalitat per a la felicitat... La tranquil•litat d’una relació estable, d’una feina estable, d’unes relacions estables i d’unes amistats estables ens aboquen la majoria de vegades a una situació d’avorriment, rutina i fluixesa de sentiments molt important...
Quan un experimenta de sobte aquell neguit i emoció d’una nova feina..., el joc psicològic d’analitzar als nous companys endevinant quin és el més fill de puta i de quin te’n pots fiar...
O el pessigolleig sota el melic al sentir unes noves mans acaronant-te..., aquell follar amb la passió de l’inici, amb el tomba i que gira redescobrint els plaers que ja havien quedat oblidats...
L’entrar al teu nou pis i no saber on coi has fotut el colador o les tisores, perquè encara no et coneixes la cuina (o perquè s’han perdut en el trasllat), i aquella felicitat d’haver-te desprès del cony de quadre infumable que miraves cada dia pensant, “un dia d’aquests el fotré desaparèixer”....i per fi, ja no hi és.
Gent..., canvieu de feina, perdeu de vista aquell jefe cabró que us fot la vida impossible, trenqueu amb la parella, mudeu-vos, engegueu a pendre pel cul a l’idiota aquell que aguanteu perquè el porteu aguantant tota la vida, despreneu-vos dels sogres i els cunyats, perquè sopeu encara amb aquells amics que s’han convertit ens uns snobs de collons, si no us agrada anar al cinema cada setmana...per què aneu al cinema cada setmana?, no, no és necessari netejar el lavabo cada dia....
...amics... busqueu-vos un/a amant i folleu com posseïts...deixeu-vos anar...reencarneu-vos en vosaltres mateixos...
12 de gener del 2007
Els "clons" de la xarxa
Fa uns temps vaig escriure al bloc de la sort un post que parlava de l’afinitat que es pot tenir amb la gent de la xarxa... una part deia això...
Sovint ens aferrem a les coses sense saber ben bé el perquè..., ens sentim atrets o obsessionats per algú o alguna cosa…, a mi la majoria de cops que m’ha passat (si deixem apart els enamoraments adolescents que et converteixen en una espècie de no-persona amorfa i sense cervell) ha estat per les paraules dels desconeguts…, en els fòrums, xats i ara els blogs…, llegir els pensaments, sentiments i collonades de persones que no coneixes fa adonar-te del molt que ens assemblem i del molt diferents que som al mateix temps, d’entre la colla que més t’hi assembles apareix sempre algú que amb un sol comentari o escrit t’enganxa, com aquell cigarret del matí del que no en pots prescindir…, moltes vegades és fugaç, apareix i desapareix i no passa res…però de vegades no és tant fugisser i et trobes aferrat a la necessitat d’unes paraules dia a dia...
Ho he recuperat per enllaçar-ho amb el tema dels “clons”, perquè apart de les persones afins que pots trobar per la xarxa també trobes de tant en tant un CLON, o sigui algú, que amb una identitat diferent ,és clavat a algú altre, sigui de la xarxa o de la teva vida diària...
Doncs sembla ser que sóc un clon de la xarxa, em confonen o em comparen amb una antiga bloggaire que va marxar fa un temps..., però vaja, al que anava, que això no m’importa gaire..., a mi el que m’agrada és quan trobes algun clon de la teva vida diària...., si, ja sabeu, segur que us ha passat infinitat de vegades, que llegiu algun bloc o parleu amb algú per xat, i de sobte reconeixeu a aquell amic vostre, aquella antiga amant, aquell company de farres..., al....veí de dalt....
xx-Colta...segur k no ets de Terrassa?
yy-k no, k sóc de Sant Andreu de Llavaneres...xo pk u dius xata?
xx-Aiii...nom diguis xata, ja saps k no m’agrada..
yy-No...no ho sabia....
xx-Va....vinga....
yy-???
xx-Si no existeix el poble aket de sant no sé k...
yy-cooom? Clar k existeix..
xx-mmmm...ah si? Doncs diguem on es k si ta prop et knvido a casa.
yy-Buf...em knvides i em planto a casa teva en 1 minut...
xx-VEUS????
yy-que ? vols que vingui?
xx-HO SABIA!!!
yy-???
xx-Ets el veí de dalt!!!!
yy-ein? Xo k dius xata?
xx-I k nom diguis xata collons!
(xx salió del xat)
Sovint ens aferrem a les coses sense saber ben bé el perquè..., ens sentim atrets o obsessionats per algú o alguna cosa…, a mi la majoria de cops que m’ha passat (si deixem apart els enamoraments adolescents que et converteixen en una espècie de no-persona amorfa i sense cervell) ha estat per les paraules dels desconeguts…, en els fòrums, xats i ara els blogs…, llegir els pensaments, sentiments i collonades de persones que no coneixes fa adonar-te del molt que ens assemblem i del molt diferents que som al mateix temps, d’entre la colla que més t’hi assembles apareix sempre algú que amb un sol comentari o escrit t’enganxa, com aquell cigarret del matí del que no en pots prescindir…, moltes vegades és fugaç, apareix i desapareix i no passa res…però de vegades no és tant fugisser i et trobes aferrat a la necessitat d’unes paraules dia a dia...
Ho he recuperat per enllaçar-ho amb el tema dels “clons”, perquè apart de les persones afins que pots trobar per la xarxa també trobes de tant en tant un CLON, o sigui algú, que amb una identitat diferent ,és clavat a algú altre, sigui de la xarxa o de la teva vida diària...
Doncs sembla ser que sóc un clon de la xarxa, em confonen o em comparen amb una antiga bloggaire que va marxar fa un temps..., però vaja, al que anava, que això no m’importa gaire..., a mi el que m’agrada és quan trobes algun clon de la teva vida diària...., si, ja sabeu, segur que us ha passat infinitat de vegades, que llegiu algun bloc o parleu amb algú per xat, i de sobte reconeixeu a aquell amic vostre, aquella antiga amant, aquell company de farres..., al....veí de dalt....
xx-Colta...segur k no ets de Terrassa?
yy-k no, k sóc de Sant Andreu de Llavaneres...xo pk u dius xata?
xx-Aiii...nom diguis xata, ja saps k no m’agrada..
yy-No...no ho sabia....
xx-Va....vinga....
yy-???
xx-Si no existeix el poble aket de sant no sé k...
yy-cooom? Clar k existeix..
xx-mmmm...ah si? Doncs diguem on es k si ta prop et knvido a casa.
yy-Buf...em knvides i em planto a casa teva en 1 minut...
xx-VEUS????
yy-que ? vols que vingui?
xx-HO SABIA!!!
yy-???
xx-Ets el veí de dalt!!!!
yy-ein? Xo k dius xata?
xx-I k nom diguis xata collons!
(xx salió del xat)
11 de gener del 2007
El "braguetassu"
Ahir a la tarda vaig quedar amb la Nia, ma germana..., vam anar a l’hospital a visitar a una amiga comuna que està passant per un mal moment...
Quan la tornava a casa seva li vaig dir “què, em convides a un cafè?”...,”si,clar, però a casa no, anem a donar un vol”, “ val, però pagues tu”... Total, tot passejant varem anar fins al centre, varem passar per davant d’una cafeteria on hi vaig sovint...”què, aquí mateix?”...diu...”no, aqui només hi ha jovenets, anem a aquella d’allà..” “jovenets?.....mmm...val...doncs anem a l’altra”...
I allà me la va entaforar “jo de tu, el que faria és un bon “braguetassu”....està molt bé que vagis amb el Ton, i a mi tan me fot que sigui molt més jove que tu i tot això, però vaja...que jo de tu....”.
A veure, la Nia, sempre ha pensat, i com em demostra encara pensa, que les que som agraciades físicament ho tenim tot molt més fàcil, podem lligar-nos al tio que vulguem,guapo, ric i sense parella, que n’hi ha a patades (no et fot), i fins i tot encara m’insinua que puc trobar la feina que vulgui “tu t’arregles,et pintes i et vesteixes mona i tal, i vas a l’entrevista amb tot el morro i t’agafen fijo...”, però d’aquest tema en faré un altre post perquè dóna....i per mooooolt.
Bé, total, que segons ella m’he de lligar a un paio ric, per a que em mantingui, em compri un cotxe nou (ves que té de dolent el meu cotxet, val, està una mica vellet, però tira, tu), i que fins i tot pugui plegar de treballar!, aquesta dona crec que està a un pas de la maduresa pre-jubilació, quan la recordo, en els seus anys mossos, amb els texans estripats, la estelada a la ma i corrent davant dels marrons, fumant porros, follant a tort i a dret..., i ara...ara em surt amb aquestes..., i jo “....però jo no vull un tio ric, només vull una feina decent, que pugui arribar a final de mes, i viure tranquil•la i SOLA...”,
“res, nena, que jo ho faria de tu...., jo en conec d’aquestes i escolta...es tiraven la vidorra, que si una moto nova, que si viatge aquí i allà...” i jo “què dius home, això serà si abans passes per l’altar...segur”...diu “no,no...que va..., això si, aquests paios són una mica fills de puta”....aquí ja me la va acabar...”però....què collons em vols encolomar tu ara? Un cabró que m’amargui l’existència?, mira, no vull cotxes, ni motos ni rès...si tu ho faries, doncs fes-ho tu...”.
Però a veure, que jo no vulgui fer cap braguetassu no vol dir que:
Si ets atractiu, fornit, sa, no has perdut el cabell, ets divertit, amable, carinyós, actiu, t’agrada el sexe, ets senzill, generós, tolerant, t’agrada viatjar, el futbol, ets catalanista (o independentista,millor), del barça, d’esquerres, ecologista, si t’agraden els animals (però no en tindries cap a casa), ets endreçat (amb aquesta podria fer una excepció), net i polit, tens les mans juganeres i la llengua més juganera encara, tens la cigala d’una mideta maca (no cal que sigui molt gran), saps fer massatges i....
ETS RIC DEL CAGAR....
...em pugui replantejar el tema. Contacta amb mi.
Quan la tornava a casa seva li vaig dir “què, em convides a un cafè?”...,”si,clar, però a casa no, anem a donar un vol”, “ val, però pagues tu”... Total, tot passejant varem anar fins al centre, varem passar per davant d’una cafeteria on hi vaig sovint...”què, aquí mateix?”...diu...”no, aqui només hi ha jovenets, anem a aquella d’allà..” “jovenets?.....mmm...val..
I allà me la va entaforar “jo de tu, el que faria és un bon “braguetassu”....està molt bé que vagis amb el Ton, i a mi tan me fot que sigui molt més jove que tu i tot això, però vaja...que jo de tu....”.
A veure, la Nia, sempre ha pensat, i com em demostra encara pensa, que les que som agraciades físicament ho tenim tot molt més fàcil, podem lligar-nos al tio que vulguem,guapo, ric i sense parella, que n’hi ha a patades (no et fot), i fins i tot encara m’insinua que puc trobar la feina que vulgui “tu t’arregles,et pintes i et vesteixes mona i tal, i vas a l’entrevista amb tot el morro i t’agafen fijo...”, però d’aquest tema en faré un altre post perquè dóna....i per mooooolt.
Bé, total, que segons ella m’he de lligar a un paio ric, per a que em mantingui, em compri un cotxe nou (ves que té de dolent el meu cotxet, val, està una mica vellet, però tira, tu), i que fins i tot pugui plegar de treballar!, aquesta dona crec que està a un pas de la maduresa pre-jubilació, quan la recordo, en els seus anys mossos, amb els texans estripats, la estelada a la ma i corrent davant dels marrons, fumant porros, follant a tort i a dret..., i ara...ara em surt amb aquestes..., i jo “....però jo no vull un tio ric, només vull una feina decent, que pugui arribar a final de mes, i viure tranquil•la i SOLA...”,
“res, nena, que jo ho faria de tu...., jo en conec d’aquestes i escolta...es tiraven la vidorra, que si una moto nova, que si viatge aquí i allà...” i jo “què dius home, això serà si abans passes per l’altar...segur”...diu “no,no...que va..., això si, aquests paios són una mica fills de puta”....aquí ja me la va acabar...”però....què collons em vols encolomar tu ara? Un cabró que m’amargui l’existència?, mira, no vull cotxes, ni motos ni rès...si tu ho faries, doncs fes-ho tu...”.
Però a veure, que jo no vulgui fer cap braguetassu no vol dir que:
Si ets atractiu, fornit, sa, no has perdut el cabell, ets divertit, amable, carinyós, actiu, t’agrada el sexe, ets senzill, generós, tolerant, t’agrada viatjar, el futbol, ets catalanista (o independentista,millor), del barça, d’esquerres, ecologista, si t’agraden els animals (però no en tindries cap a casa), ets endreçat (amb aquesta podria fer una excepció), net i polit, tens les mans juganeres i la llengua més juganera encara, tens la cigala d’una mideta maca (no cal que sigui molt gran), saps fer massatges i....
ETS RIC DEL CAGAR....
...em pugui replantejar el tema. Contacta amb mi.
10 de gener del 2007
els pintors...
Avui tinc allò que abans s’en deia el període, vès tu…, o “coses de dona”…., ara ja es pot anomenar pel seu nom : REGLA, MENSTRUACIÓ, o s’insinua en plan “avui millor no vinguis que tinc els pintors a casa…”.
Fins ara el problema principal era la molèstia o dolor abdominal o lumbar, i la sensació de “brutícia” que arrossegues tot el dia deixant anar sang per la figa…, però ara, desde que tinc un amant actiu (de polvo diari, vaja) s’afegeix el problema de l’empastifamenta…, i jo tinc sort de que “la meva” és discreta, perquè n’hi ha que ragen com fonts i allò ha de ser la hòstia en vinagre…
Primer de tot, enmig de la calentura, ja has de parar un moment per passar pel bany i treure’t el tap de cotofluix comprimit que portes al forat, després d’això, has d’allargar el prolegòmens (com a mínim jo, que com que no rajo molt al treure’m el tampó em queda allò més sec que una espardenya)…i quan la cosa es posa bé, vigilar no allargar-ho massa per no deixar-ho tot fet un fàstic, i quan acabes una dutxeta ràpida, tan tu com ell, per eliminar totes les plasterades que s’hagin pogut escapar pels puestos….
Total, de tots els putos anuncis sobre la regla…que si zum,zum….que si “m’agrada ser dona”…que si núvolets blancs i dones de pell blanca i llisa (sense taques de sang a l’entrecuix i les cuixes perquè quan tenen la regla no follen), n’hi ha un, que encara que sigui de mal recordar tenia una imatge que identificava clarament a la merda aquesta...
La dona aquella vestida de vermell, amb cara de filla de puta acabada, una espècie de senyoreta Rottenmeyer ,casta i frígida que deia...
HOLA, SOY TU REGLA.
Fins ara el problema principal era la molèstia o dolor abdominal o lumbar, i la sensació de “brutícia” que arrossegues tot el dia deixant anar sang per la figa…, però ara, desde que tinc un amant actiu (de polvo diari, vaja) s’afegeix el problema de l’empastifamenta…, i jo tinc sort de que “la meva” és discreta, perquè n’hi ha que ragen com fonts i allò ha de ser la hòstia en vinagre…
Primer de tot, enmig de la calentura, ja has de parar un moment per passar pel bany i treure’t el tap de cotofluix comprimit que portes al forat, després d’això, has d’allargar el prolegòmens (com a mínim jo, que com que no rajo molt al treure’m el tampó em queda allò més sec que una espardenya)…i quan la cosa es posa bé, vigilar no allargar-ho massa per no deixar-ho tot fet un fàstic, i quan acabes una dutxeta ràpida, tan tu com ell, per eliminar totes les plasterades que s’hagin pogut escapar pels puestos….
Total, de tots els putos anuncis sobre la regla…que si zum,zum….que si “m’agrada ser dona”…que si núvolets blancs i dones de pell blanca i llisa (sense taques de sang a l’entrecuix i les cuixes perquè quan tenen la regla no follen), n’hi ha un, que encara que sigui de mal recordar tenia una imatge que identificava clarament a la merda aquesta...
La dona aquella vestida de vermell, amb cara de filla de puta acabada, una espècie de senyoreta Rottenmeyer ,casta i frígida que deia...
HOLA, SOY TU REGLA.
9 de gener del 2007
el yuyu...
D'un temps ençà he publicat alguna coseta al blog de la sort...ara que tinc el meu propi aprofito per penjar-ne alguna... com aquesta:
Dissabte estava fotuda…aquest mal d’esquena em té ben amargada…, apareix i desapareix al seu gust, però de tant en tant es sent còmode, i ni muntanyes de pastilles el fan marxar …
En Charlie, un amic meu que té un growshop, em va subministrar una bosseta d’herba terapèutica, dos llibres d’instruccions i un parell de cigarretes per ús immediat... No m’ha agradat mai fumar maria, ni costo ni res que s’hi assembli, i no és perquè tingui res en contra del consum d’ “estimulants” o “relaxants” (com se li diu, drogues?), sinó perquè sempre m’han sentat fatal.... Però, vaja, vaig pensar que sense haver begut res podria relaxar-me i sentir-me millor.....
Vaig estirar-me al sofà i vaig començar el peta, embolicat amb un paper de cel•lulosa nou que sembla que t’estiguis fumant un cigarret de cel.lo...., i al cap d’unes calades tot em va començar a voltar...., el cor se’m va accelerar fins a uns límits mai experimentats i amb una força que se sentia sense necessitat d’apropar-hi l’orella....vaig pensar que estava a punt de morir...que havia d’anar a l’hospital...., però clar no m’aguantava dreta....així que em vaig estirar per intentar relaxar-me....
Va passar un minut o dues hores i a l’obrir els ulls encara tot em rodava...tenia un sms al mòbil, era en Charlie...em deia “fuma i relaxa’t...que la deesa Shiva t’acompanyi”...., però el que vaig veure després no era la deesa Shiva....era un espècie d’home gros...amb tota la musculatura marcada, la cara ruda i peluda, els cabells llargs i em mirava amb els ulls fora d’òrbita...jo em vaig espantar, però no podia moure’m ni cridar ni aixecar-me..., després vaig veure que tenia potes de cavall en comptes de persona...., naturalment em vaig veure perduda, pensava que em tancarien al manicomi i no tenia escapatòria... i tot per un porro....
Aquell “espècimen”, avui ho he mirat per Internet , sembla ser que a la mitologia grega se’l coneixia com a sàtir, encara que normalment era representat amb potes de cabra no de cavall, i eren essers sexualment insatisfets, el que tenia al menjador de casa també...., em va aixecar amb les dues mans sense ni esforçar-se, agafant-me pels braços, totalment immobilitzada va començar a llepar-me amb tan desfici que pensava que em volia com a sopar...., però la seva llengua em recorria el tors, els pits, la panxa...., jo era a un pam de terra, sostinguda pel monstre com una joguina.....i sense deixar-me anar em va penetrar amb un membre que vaig sentir fins al fons del meu cos....una cremor em va recórrer tota la panxa, l’entrecuix, les cames i els pits...sentia com si el tingués tot dintre meu....amb un parell o tres de sotragades vaig escorrem cridant com una boja....i el monstre va desaparèixer....
Va passar un minut o dues hores...ja rès no rodava..., tot i l’orgasme salvatge que havia experimentat vaig agafar el mòbil i vaig escriure.. “Charlie, et fots la mrda aksta al cul, la Shiva dls cllons manviat la mascota”
Seré capaç...Mestre?
Aquesta pregunta podría anar dirigida al meu mestre d' AquaGim, però d'això se'n diu professor, profe, guapeton o bollycao... o al mestre dels blogs, però seria injust dir-ho en singular quan amb el temps que he voltat per aquí n'hi ha més d'un de mestre i/o mestra dels blogs... En aquest cas la pregunta va dirigida al Mestre Yoda, i us preguntareu, per què?, doncs....ni puta idea de perquè però obrint el meu nou blog PERSONAL I INTRANSFERIBLE (que xuuuulo...., duraré dos dies, ho sé, però que collons hi vols escriure aquí, si la teva vida és més aburrida que un plat de pastanaga bullida...) que m'ha agafat per aquí... bé, avui comenceu a veure com sóc...una persona ilògica i que es mou per impulsos, ah...i suposo (i espero) que també descobrireu que sóc una futuda malparlada dels collons..., però què hi puc fer, renego, és un defecte, o una virtut, depèn com es miri...jo crec que el segon, que el fet de renegar ha evitat que degollés amb més d'un amb el ganivet del pernil....
bé, aquí estic, si voleu, es clar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
