els pintors...

Avui tinc allò que abans s’en deia el període, vès tu…, o “coses de dona”…., ara ja es pot anomenar pel seu nom : REGLA, MENSTRUACIÓ, o s’insinua en plan “avui millor no vinguis que tinc els pintors a casa…”.

Fins ara el problema principal era la molèstia o dolor abdominal o lumbar, i la sensació de “brutícia” que arrossegues tot el dia deixant anar sang per la figa…, però ara, desde que tinc un amant actiu (de polvo diari, vaja) s’afegeix el problema de l’empastifamenta…, i jo tinc sort de que “la meva” és discreta, perquè n’hi ha que ragen com fonts i allò ha de ser la hòstia en vinagre…

Primer de tot, enmig de la calentura, ja has de parar un moment per passar pel bany i treure’t el tap de cotofluix comprimit que portes al forat, després d’això, has d’allargar el prolegòmens (com a mínim jo, que com que no rajo molt al treure’m el tampó em queda allò més sec que una espardenya)…i quan la cosa es posa bé, vigilar no allargar-ho massa per no deixar-ho tot fet un fàstic, i quan acabes una dutxeta ràpida, tan tu com ell, per eliminar totes les plasterades que s’hagin pogut escapar pels puestos….

Total, de tots els putos anuncis sobre la regla…que si zum,zum….que si “m’agrada ser dona”…que si núvolets blancs i dones de pell blanca i llisa (sense taques de sang a l’entrecuix i les cuixes perquè quan tenen la regla no follen), n’hi ha un, que encara que sigui de mal recordar tenia una imatge que identificava clarament a la merda aquesta...

La dona aquella vestida de vermell, amb cara de filla de puta acabada, una espècie de senyoreta Rottenmeyer ,casta i frígida que deia...

HOLA, SOY TU REGLA.