...és quan t'enyoro, quan el món queda amagat en les ombres, quan les imatges, els sons i les presencies s'esvaeixen i només queda a la llum la buidor del propi estar, l'amargor del silenci, el record del tacte i l'escalfor, quan ni l'encís de sa propia bellesa pot fer el moment plàcid...
és llavors quan sé segur que em pertanys.
3 comentaris:
Bé... la certesa ja és un guany!
Ai senyor...
caram noia...vinga va una abraçada!! rotllo teletubies a veure si ens animem una micona...
eps nena....... que jo no t'he deixat! que ets tu que no em contestes els mails!!!!!
:PPPPPPPP
petons i llepades complicitades!
Publica un comentari a l'entrada