-No estic segura que haguem d'anar a viure junts, Ton...
-Però...per què? No estem bé? No estàs bé amb mi?
-Si clar..., ara si.
-Què vols dir?
-Mira, en la convivència hi ha moltes coses a tenir en compte, no vull tornar a passar per una separació, hi ha el dia a dia, avui tens mal de cap, ahir et feia mal el coll i jo què sé...crec que hauriem de tornar on érem... al principi.
-Però, però...que no et tracto bé? què passa? que no puc tenir mal de cap? és per això que no vols viure amb mi? Per què tinc migranyes?
m'abraça i em posa el cap al pit com una criatura...
-Què dius home...és un exemple, no vull els problemes dels altres, amb els meus en tinc prou...No vull prendre una decisió perquè em convé econòmicament.
-...
-Ton...
-...espera...
-Ton...mira'm...
-Un moment collons.
no desenganxa el cap del pit i noto la humitat de les llàgrimes a la samarreta...
-Escolta, això no canvia rès del que sento per tu...
-És molt dur...molt dur...
-Només tinc dubtes, rès més
-Què passa? Que anaves a viure amb mi per un tema econòmic?
-No he dit això. Només dic que ens ho hauriem de pensar millor, que hauriem de tenir més coses en compte...
-No ho entenc...però bé, ja parlarem al seu dia...
-No em ploris més, sents? No vull que em ploris
-...
-Sents?
-Plorar no fa cap mal.
-Tant és. No vull que ho facis.
7 comentaris:
uiiiii a que em sona això?????
Cada relació és un món apart, però si em permets dire la meva.
No cal comfondre dubtes amb "por" a equivocarse de nou. Jo vaig tenir por amagat sota l'excusa dels dubtes i m'ha anat "aixi" de cagar-la.
(sortia d'una relació de vuit anys)
Quant tinguis clar quina de les dues coses et passa, pendras la decisió correcte.
Tot i recònec que no és gens fàcil.
Animus!
Hi ha qui ha fet al camí invers, mima: no deixar-ho estar, sense tenir cap dubte de la necessitat de fer-ho, esperant un millor moment econòmic.
Aquestes situacions poden ser dures, i sense peles, més. Però, series capaç de viure-hi sense conflictes personals si fos un rellogat?
Potser algunes respostes ...
petons i sort, preciosa!
pensar .... mai, és dolent per la salut ... plorar, de tant en tant, es bo per la salut ... això mateix, salut
Dur�sim post.
Aquesta rara barreja d�amor, marxa enrere i economia, deixa mil preguntes voltant per el cervell.
Ni endavant niendarrera , nomès allo que més et cal
vaja...suposo que només tu pot decidir això!
Tens raó, plorar fa passar el mal de cap!
mua
Publica un comentari a l'entrada