14 d’agost del 2007

Marxa endarrera....



-No estic segura que haguem d'anar a viure junts, Ton...
-Però...per què? No estem bé? No estàs bé amb mi?
-Si clar..., ara si.
-Què vols dir?
-Mira, en la convivència hi ha moltes coses a tenir en compte, no vull tornar a passar per una separació, hi ha el dia a dia, avui tens mal de cap, ahir et feia mal el coll i jo què sé...crec que hauriem de tornar on érem... al principi.
-Però, però...que no et tracto bé? què passa? que no puc tenir mal de cap? és per això que no vols viure amb mi? Per què tinc migranyes?

m'abraça i em posa el cap al pit com una criatura...

-Què dius home...és un exemple, no vull els problemes dels altres, amb els meus en tinc prou...No vull prendre una decisió perquè em convé econòmicament.
-...
-Ton...
-...espera...
-Ton...mira'm...
-Un moment collons.

no desenganxa el cap del pit i noto la humitat de les llàgrimes a la samarreta...

-Escolta, això no canvia rès del que sento per tu...
-És molt dur...molt dur...
-Només tinc dubtes, rès més
-Què passa? Que anaves a viure amb mi per un tema econòmic?
-No he dit això. Només dic que ens ho hauriem de pensar millor, que hauriem de tenir més coses en compte...
-No ho entenc...però bé, ja parlarem al seu dia...
-No em ploris més, sents? No vull que em ploris
-...
-Sents?
-Plorar no fa cap mal.
-Tant és. No vull que ho facis.

7 comentaris:

g! ha dit...

uiiiii a que em sona això?????

Cada relació és un món apart, però si em permets dire la meva.

No cal comfondre dubtes amb "por" a equivocarse de nou. Jo vaig tenir por amagat sota l'excusa dels dubtes i m'ha anat "aixi" de cagar-la.
(sortia d'una relació de vuit anys)

Quant tinguis clar quina de les dues coses et passa, pendras la decisió correcte.

Tot i recònec que no és gens fàcil.

Animus!

gatot ha dit...

Hi ha qui ha fet al camí invers, mima: no deixar-ho estar, sense tenir cap dubte de la necessitat de fer-ho, esperant un millor moment econòmic.

Aquestes situacions poden ser dures, i sense peles, més. Però, series capaç de viure-hi sense conflictes personals si fos un rellogat?

Potser algunes respostes ...

petons i sort, preciosa!

mossèn ha dit...

pensar .... mai, és dolent per la salut ... plorar, de tant en tant, es bo per la salut ... això mateix, salut

Toy folloso ha dit...

Dur�sim post.
Aquesta rara barreja d�amor, marxa enrere i economia, deixa mil preguntes voltant per el cervell.

Anònim ha dit...

Ni endavant niendarrera , nomès allo que més et cal

Clint ha dit...

vaja...suposo que només tu pot decidir això!

Anònim ha dit...

Tens raó, plorar fa passar el mal de cap!

mua