Els "clons" de la xarxa

Fa uns temps vaig escriure al bloc de la sort un post que parlava de l’afinitat que es pot tenir amb la gent de la xarxa... una part deia això...

Sovint ens aferrem a les coses sense saber ben bé el perquè..., ens sentim atrets o obsessionats per algú o alguna cosa…, a mi la majoria de cops que m’ha passat (si deixem apart els enamoraments adolescents que et converteixen en una espècie de no-persona amorfa i sense cervell) ha estat per les paraules dels desconeguts…, en els fòrums, xats i ara els blogs…, llegir els pensaments, sentiments i collonades de persones que no coneixes fa adonar-te del molt que ens assemblem i del molt diferents que som al mateix temps, d’entre la colla que més t’hi assembles apareix sempre algú que amb un sol comentari o escrit t’enganxa, com aquell cigarret del matí del que no en pots prescindir…, moltes vegades és fugaç, apareix i desapareix i no passa res…però de vegades no és tant fugisser i et trobes aferrat a la necessitat d’unes paraules dia a dia...

Ho he recuperat per enllaçar-ho amb el tema dels “clons”, perquè apart de les persones afins que pots trobar per la xarxa també trobes de tant en tant un CLON, o sigui algú, que amb una identitat diferent ,és clavat a algú altre, sigui de la xarxa o de la teva vida diària...

Doncs sembla ser que sóc un clon de la xarxa, em confonen o em comparen amb una antiga bloggaire que va marxar fa un temps..., però vaja, al que anava, que això no m’importa gaire..., a mi el que m’agrada és quan trobes algun clon de la teva vida diària...., si, ja sabeu, segur que us ha passat infinitat de vegades, que llegiu algun bloc o parleu amb algú per xat, i de sobte reconeixeu a aquell amic vostre, aquella antiga amant, aquell company de farres..., al....veí de dalt....

xx-Colta...segur k no ets de Terrassa?
yy-k no, k sóc de Sant Andreu de Llavaneres...xo pk u dius xata?
xx-Aiii...nom diguis xata, ja saps k no m’agrada..
yy-No...no ho sabia....
xx-Va....vinga....
yy-???
xx-Si no existeix el poble aket de sant no sé k...
yy-cooom? Clar k existeix..
xx-mmmm...ah si? Doncs diguem on es k si ta prop et knvido a casa.
yy-Buf...em knvides i em planto a casa teva en 1 minut...
xx-VEUS????
yy-que ? vols que vingui?
xx-HO SABIA!!!
yy-???
xx-Ets el veí de dalt!!!!
yy-ein? Xo k dius xata?
xx-I k nom diguis xata collons!
(xx salió del xat)

El "braguetassu"

Ahir a la tarda vaig quedar amb la Nia, ma germana..., vam anar a l’hospital a visitar a una amiga comuna que està passant per un mal moment...

Quan la tornava a casa seva li vaig dir “què, em convides a un cafè?”...,”si,clar, però a casa no, anem a donar un vol”, “ val, però pagues tu”... Total, tot passejant varem anar fins al centre, varem passar per davant d’una cafeteria on hi vaig sovint...”què, aquí mateix?”...diu...”no, aqui només hi ha jovenets, anem a aquella d’allà..” “jovenets?.....mmm...val...doncs anem a l’altra”...

I allà me la va entaforar “jo de tu, el que faria és un bon “braguetassu”....està molt bé que vagis amb el Ton, i a mi tan me fot que sigui molt més jove que tu i tot això, però vaja...que jo de tu....”.

A veure, la Nia, sempre ha pensat, i com em demostra encara pensa, que les que som agraciades físicament ho tenim tot molt més fàcil, podem lligar-nos al tio que vulguem,guapo, ric i sense parella, que n’hi ha a patades (no et fot), i fins i tot encara m’insinua que puc trobar la feina que vulgui “tu t’arregles,et pintes i et vesteixes mona i tal, i vas a l’entrevista amb tot el morro i t’agafen fijo...”, però d’aquest tema en faré un altre post perquè dóna....i per mooooolt.

Bé, total, que segons ella m’he de lligar a un paio ric, per a que em mantingui, em compri un cotxe nou (ves que té de dolent el meu cotxet, val, està una mica vellet, però tira, tu), i que fins i tot pugui plegar de treballar!, aquesta dona crec que està a un pas de la maduresa pre-jubilació, quan la recordo, en els seus anys mossos, amb els texans estripats, la estelada a la ma i corrent davant dels marrons, fumant porros, follant a tort i a dret..., i ara...ara em surt amb aquestes..., i jo “....però jo no vull un tio ric, només vull una feina decent, que pugui arribar a final de mes, i viure tranquil•la i SOLA...”,

“res, nena, que jo ho faria de tu...., jo en conec d’aquestes i escolta...es tiraven la vidorra, que si una moto nova, que si viatge aquí i allà...” i jo “què dius home, això serà si abans passes per l’altar...segur”...diu “no,no...que va..., això si, aquests paios són una mica fills de puta”....aquí ja me la va acabar...”però....què collons em vols encolomar tu ara? Un cabró que m’amargui l’existència?, mira, no vull cotxes, ni motos ni rès...si tu ho faries, doncs fes-ho tu...”.

Però a veure, que jo no vulgui fer cap braguetassu no vol dir que:

Si ets atractiu, fornit, sa, no has perdut el cabell, ets divertit, amable, carinyós, actiu, t’agrada el sexe, ets senzill, generós, tolerant, t’agrada viatjar, el futbol, ets catalanista (o independentista,millor), del barça, d’esquerres, ecologista, si t’agraden els animals (però no en tindries cap a casa), ets endreçat (amb aquesta podria fer una excepció), net i polit, tens les mans juganeres i la llengua més juganera encara, tens la cigala d’una mideta maca (no cal que sigui molt gran), saps fer massatges i....

ETS RIC DEL CAGAR....

...em pugui replantejar el tema. Contacta amb mi.

els pintors...

Avui tinc allò que abans s’en deia el període, vès tu…, o “coses de dona”…., ara ja es pot anomenar pel seu nom : REGLA, MENSTRUACIÓ, o s’insinua en plan “avui millor no vinguis que tinc els pintors a casa…”.

Fins ara el problema principal era la molèstia o dolor abdominal o lumbar, i la sensació de “brutícia” que arrossegues tot el dia deixant anar sang per la figa…, però ara, desde que tinc un amant actiu (de polvo diari, vaja) s’afegeix el problema de l’empastifamenta…, i jo tinc sort de que “la meva” és discreta, perquè n’hi ha que ragen com fonts i allò ha de ser la hòstia en vinagre…

Primer de tot, enmig de la calentura, ja has de parar un moment per passar pel bany i treure’t el tap de cotofluix comprimit que portes al forat, després d’això, has d’allargar el prolegòmens (com a mínim jo, que com que no rajo molt al treure’m el tampó em queda allò més sec que una espardenya)…i quan la cosa es posa bé, vigilar no allargar-ho massa per no deixar-ho tot fet un fàstic, i quan acabes una dutxeta ràpida, tan tu com ell, per eliminar totes les plasterades que s’hagin pogut escapar pels puestos….

Total, de tots els putos anuncis sobre la regla…que si zum,zum….que si “m’agrada ser dona”…que si núvolets blancs i dones de pell blanca i llisa (sense taques de sang a l’entrecuix i les cuixes perquè quan tenen la regla no follen), n’hi ha un, que encara que sigui de mal recordar tenia una imatge que identificava clarament a la merda aquesta...

La dona aquella vestida de vermell, amb cara de filla de puta acabada, una espècie de senyoreta Rottenmeyer ,casta i frígida que deia...

HOLA, SOY TU REGLA.

el yuyu...

D'un temps ençà he publicat alguna coseta al blog de la sort...ara que tinc el meu propi aprofito per penjar-ne alguna... com aquesta:

Dissabte estava fotuda…aquest mal d’esquena em té ben amargada…, apareix i desapareix al seu gust, però de tant en tant es sent còmode, i ni muntanyes de pastilles el fan marxar …

En Charlie, un amic meu que té un growshop, em va subministrar una bosseta d’herba terapèutica, dos llibres d’instruccions i un parell de cigarretes per ús immediat... No m’ha agradat mai fumar maria, ni costo ni res que s’hi assembli, i no és perquè tingui res en contra del consum d’ “estimulants” o “relaxants” (com se li diu, drogues?), sinó perquè sempre m’han sentat fatal.... Però, vaja, vaig pensar que sense haver begut res podria relaxar-me i sentir-me millor.....

Vaig estirar-me al sofà i vaig començar el peta, embolicat amb un paper de cel•lulosa nou que sembla que t’estiguis fumant un cigarret de cel.lo...., i al cap d’unes calades tot em va començar a voltar...., el cor se’m va accelerar fins a uns límits mai experimentats i amb una força que se sentia sense necessitat d’apropar-hi l’orella....vaig pensar que estava a punt de morir...que havia d’anar a l’hospital...., però clar no m’aguantava dreta....així que em vaig estirar per intentar relaxar-me....

Va passar un minut o dues hores i a l’obrir els ulls encara tot em rodava...tenia un sms al mòbil, era en Charlie...em deia “fuma i relaxa’t...que la deesa Shiva t’acompanyi”...., però el que vaig veure després no era la deesa Shiva....era un espècie d’home gros...amb tota la musculatura marcada, la cara ruda i peluda, els cabells llargs i em mirava amb els ulls fora d’òrbita...jo em vaig espantar, però no podia moure’m ni cridar ni aixecar-me..., després vaig veure que tenia potes de cavall en comptes de persona...., naturalment em vaig veure perduda, pensava que em tancarien al manicomi i no tenia escapatòria... i tot per un porro....

Aquell “espècimen”, avui ho he mirat per Internet , sembla ser que a la mitologia grega se’l coneixia com a sàtir, encara que normalment era representat amb potes de cabra no de cavall, i eren essers sexualment insatisfets, el que tenia al menjador de casa també...., em va aixecar amb les dues mans sense ni esforçar-se, agafant-me pels braços, totalment immobilitzada va començar a llepar-me amb tan desfici que pensava que em volia com a sopar...., però la seva llengua em recorria el tors, els pits, la panxa...., jo era a un pam de terra, sostinguda pel monstre com una joguina.....i sense deixar-me anar em va penetrar amb un membre que vaig sentir fins al fons del meu cos....una cremor em va recórrer tota la panxa, l’entrecuix, les cames i els pits...sentia com si el tingués tot dintre meu....amb un parell o tres de sotragades vaig escorrem cridant com una boja....i el monstre va desaparèixer....

Va passar un minut o dues hores...ja rès no rodava..., tot i l’orgasme salvatge que havia experimentat vaig agafar el mòbil i vaig escriure.. “Charlie, et fots la mrda aksta al cul, la Shiva dls cllons manviat la mascota”

Seré capaç...Mestre?

Aquesta pregunta podría anar dirigida al meu mestre d' AquaGim, però d'això se'n diu professor, profe, guapeton o bollycao... o al mestre dels blogs, però seria injust dir-ho en singular quan amb el temps que he voltat per aquí n'hi ha més d'un de mestre i/o mestra dels blogs... En aquest cas la pregunta va dirigida al Mestre Yoda, i us preguntareu, per què?, doncs....ni puta idea de perquè però obrint el meu nou blog PERSONAL I INTRANSFERIBLE (que xuuuulo...., duraré dos dies, ho sé, però que collons hi vols escriure aquí, si la teva vida és més aburrida que un plat de pastanaga bullida...) que m'ha agafat per aquí... bé, avui comenceu a veure com sóc...una persona ilògica i que es mou per impulsos, ah...i suposo (i espero) que també descobrireu que sóc una futuda malparlada dels collons..., però què hi puc fer, renego, és un defecte, o una virtut, depèn com es miri...jo crec que el segon, que el fet de renegar ha evitat que degollés amb més d'un amb el ganivet del pernil....

bé, aquí estic, si voleu, es clar.