13 d’abril de 2007

que no m'assabenti jo...



L'altre dia varem fer un dinar de coneixença al meu departament, com que hem entrat gent nova, el meu cap, en Màrius, ja el coneixeu, va decidir fer un pica pica a una sala de l'empresa per suavitzar la "tensa" situació que s'ha viscut amb les noves incorporacions (incloent la meva) i el pànic generalitzat de la gent "veterana" en veure perillar el seu status privilegiat...

El Xavi és responsable de la informàtica del departament, és un noi força trempat i al mateix temps té un cos interessant, una carona maca, morenot i guapot, i té un cul...

Uns dies endarrera ja li vaig deixar anar la primera, quan fent broma de que la colla que haviem anat a dinar els varem trobar i gairebé que ni els saludem, jo li vaig dir seguint la conyeta que no l'havia vist, que com que no estava de cul ni me l'havia mirat... Aquest comentari va encedre-li les galtes com un adolescent...i jo vaig disfrutar com una gossa que sóc.

Estavem amb el pica-pica, la beguda, la xerrera i els acudits i ell va deixar anar que jo li feia por, que era molt perillosa, que no m'hi acostés..., i servidora, amb el "descaro" que últimament em caracteritza li vaig deixar anar..., "no pateixis, sóc inofensiva..., això si, que no m'assabenti jo que aquest culet passa gana....", va encendre's de nou, tot dient amb el to força alt "heu vist? heu vist que em diu?", els altres reien i jo el vaig mirar amb cara inocentona "que és broma "tontu", jo això no li havia dit mai a cap home".

Quan vam plegar em va dir si volia anar a prendre alguna coseta amb ells, ell,el seu company i la gestora de comptes...vaig acceptar (naturalment), però finalment els altres dos van dir que havien de marxar i vam quedar sols, em va preguntar si igualment volia anar-hi i li vaig dir que si (naturalment), vam agafar el seu cotxe i deixant la vergonya que desprenia amb els meus comentaris sobre el seu cul em va posar la ma a la cuixa i em va dir "on vols anar?", li vaig posar la ma sobre la seva i li vaig dir.."on tu vulguis", no vam arribar a sortir del polígon, a mig camí va deixar el cotxe de qualsevol manera a un voral i em va besar efusivament, la seva llengua em recorria la boca com si busqués alguna cosa i la saliva gairebé ens sortia per les comisures, em va posar la ma sota la samarreta i em tocava els pits, estava calent, bé no, estava bullint i anava trempat com una mala cosa, vaig estar a punt de posar-li la ma al paquet però després vaig pensar que estariem perduts i que allà no era un bon lloc..., vaig treure-me'l de sobre delicadament, mirant-me'l, i li vaig dir "Xavi, aquí no és lloc ni moment" i se li van encendre les galtes com si no hagués estat ell qui feia uns moments em magrejava "i.. m'espera la dona a casa", "bé, noi, doncs un altre dia serà...i recorda...que no m'assabenti jo...", va somriure i va dir-me "el que dic, ets un perill...."