27 de juny de 2007

reconciliació forçada...


Era una tonteria, ho sé, però no me'n podia estar, suposo que l'estar emprenyada amb mig món va ser la causa de que després d'aquella discusió estúpida l'estigués fent patir durant dos dies.

Gairebé no li parlava, quan m'abraçava no li responia i feia que havia de fer alguna cosa per treure-me'l del damunt, quan em besava premia els llavis per no deixar entrar la seva llengua que, inevitablement, m'hagués fet caure en un desig que portava ocult sota la cuirassa que m'havia construit per fer-li pagar una culpa que no tenia.

Se'n va cansar, i en comptes d'engegar-me a fer punyetes, cosa que m'hauria merescut, un dia va arribar a casa i, seguint amb el meu càstig injust, vaig rebre'l amb una fredor insultant...ell, però, s'acostava més i m'anava acorralant cap al sofà, em mirava amb cara seriosa i els seus ulls treien espurnes de ràbia...

-Què passa? No vols que m'acosti? eh? no vols?
-Deixa'm...-contestava jo intentant escapar al seu gest amenaçador
-Què tens? Et faig por? No vols que et toqui? No vols que m'acosti?- Va agafar-me pels braços amb fermesa però sense fer mal i em va clavar la boca als llavis que inutilment intentaven frenar l'atac d'una llengua que amb força s'escolà dins la meva boca...el vaig mossegar, i això en comptes d'apartar-lo el va exitar més, va continuar besant-me i jo notava el gust de la sang a la boca i tenia ganes de plorar pel sentiment contradictori que m'aclaparava, en aquell moment no sabia si volia pegar-lo o follar-me'l, bé, en realitat volia fer les dues coses alhora...

Va tirar-me damunt del sofà i se'm va posar al damunt, em va agafar les mans i me les va posar a l'esquena, sense deixar-les anar, no em podia moure. Va començar a llepar-me el coll i els pits amb la roba posada...

-Nena, el que vols es que et folli eh?, ho estàs desitjant nena, vols que t'ho faci..
-No vull
-Si que ho vols nina, si que ho vols
-Deixa'm em fas mal, això no fa cap gràcia..

Amb les dents em va aixecar la samarreta i m'apartava com podia els sostens mentres em llepava i em xuclava...

-T'ho faré nena, t'ho faré quan m'ho demanis..
-No t'ho demanaré...no
-Si ho faràs...

Va baixar fins a la panxa i em seguia llepant i tirant-me l'alè, va baixar més i va començar a olorar-me.

-Estàs calenta nena, t'oloro, em desitges, vols que te la mengi oi? vols escorre't a la meva boca, bagassa, ho estàs desitjant..

Tenia raó, cremava com mai i portava les calces ben molles, i això em feia enrabiar encara més. Va agafar-me les mans amb una de les seves per poder treure'm els pantalons, vam estar forcejant una estona però va aconseguir baixar-me'ls prou per començar a llepar-me el cony, ara ho feia suau, sense ràbia, i va baixar el to...

-Estàs bona nena..., fas millor gust que mai...com m'agrada menjar-te, com m'agrada, a tu també t'agrada, digues que t'agrada
-no
-digues que t'agrada...

Jo apenes podia parlar, vaig notar que estava a punt d'exclatar en qualsevol moment i aleshores només volia sentir-lo, sentir la seva llengua, sentir la seva cigala...ben endins

-Nena...demana-m'ho nena, digue'm que et folli, demana-m'ho..
-...
-Nina
-Folla'm

Va deixar-me anar les mans, va baixar-me els pantalons i va clavar-me-la ben endins, amb un parell d'esbrançides va haver-hi prou, vaig escorre'm en un orgasme llarg, profund i extrany... Ell no. Va acostar-me la boca a l'orella...

-T'estimo nena.

I va continuar estimant-me suaument fins que em va omplir, gairebé sense moure's...en silenci.

8 de juny de 2007

passiva...



Amb el temps m'he adonat que m'estic convertint, en desitjos i pensaments, en una espècie d'objecte sexual.
Quan faig l'amor intento complaure al meu company, l'acarono, el llepo, el mossego..., m'agrada xuclar-lo i jugar amb el seu membre, portar-lo poc a poc al llindar de l'extàsi, moure'm al seu ritme i fins i tot tinc els orgasmes més intensos al seu damunt, dominant la situació i follant-me'l a plaer..., però cada cop més sovint desitjaria no fer rès, estirar-me nua i deixar-me fer...
Em satisfà enormement l'estar quieta i que em ressegueixi la pell amb els dits, ni que sigui amb un de sol, dibuixant el camí imaginari cap el plaer, suaument. Que els seus llavis humits i la seva llengua eficaç em recorrin el coll, els pits i s'entretinguin als mugrons. Que les seves mans m'ordenin en silenci que em tombi aquí o allà, que m'obri més de cames, que pugi més amunt o que baixi un xic avall. Que la seva boca em mengi el cony sense pressa i jo només pugui estremir-me sense tocar-lo ni demanar-li rès.
Per això em persegueix la falera de lligar-me al llit, com ja he fet algun cop, i que es pensi que li ofereixo el plaer de fer-me el que vulgui i com vulgui, quan realment el que busco és abandonar-me jo al desig més intens....ser totalment passiva.