Fa poc he descobert el plar de les paraules..., segur que hauria d'haver-ho descobert abans però la vida és així, i fins ara no m'he adonat que aquell monòleg de "la cocina de los monologos" és ben cert..., l'humorista en qüestió explicava una anècdota amb una companya de llit que li demanava que li digues guarrades..."dime guarradas!" insistia...i ell ..."mmmmm....nocilla con berberechos!".....no amics, no és això...
És sentir-se com una adolescent quan t'agafen el cul, et mengen els pits i et diuen a cau d'orella...
(ara vindria a dir un seguit de frases que em volten pel cap, però que escrites aquí sonarien estúpides i ridícules, per tant, no les posaré)
Parleu nois, unes quantes marranades a cau d'orella fan maravelles...
L'altre dia no estava en forma, tenia son, estava cansada, massa feina, massa cotxe...poc dormir..., però se'm van acostar per darrera, em van abraçar i tocant-me la panxa i besant-me al coll em van dir les coses més....cotxines que havia sentit mai, humida i calenta em vaig deixar fer, fins que finalment vaig poder dormir, si teniu son, folleu, us asseguro que dormireu millor que no pas si intenteu descansar sense relaxar-vos abans.
