31 de gener del 2007

El vent del d e s g e l...


...diari d'una lluitadora addicta al menjar, el tabac i a l'amor destructiu.

Aquest és el títol d'un llibre , el primer, d'una persona única i que obta al premi Ramón Llull després de ser escollida una de les 10 finalistes.

A l'autora m'uneix un lligam difícil de definir, ens coneixem desde fà uns 20 anys, any amunt, any avall, com també farà el mateix temps, any amunt, any avall, que varem deixar de relacionar-nos d'una manera continuada...en tot aquest temps es podrien comptar amb els dits de les mans els cops que ens hem vist o hem parlat (potser necessitariem alguns dits dels peus), però sempre que parlem o ens retrobem sembla com si ens haguéssim vist la setmana anterior...

Avui l'he trucat per felicitar-la per la nominació i hem arribat a la conclusió que el triqui-triqui i els xurumbels són qüestions que ens condicionen la vida a partir d'una certa edat..., però hem decidit que intentariem arreglar el món i les nostres vides davant d'un cafè un dia d'aquests...

El llibre no ha estat publicat, perquè estar entre els finalistes d'un premi tan prestigiós no t'assegura ni això...., però quan surti seré la primera en comprar-lo (bé, la primera no perquè se'm passarà la data, ho sé, i el compraré quan surti la segona edició..com veieu li auguro un gran èxit..., no perquè l'hagi llegit sinó perquè així em ve de gust i així hi confio).

Només volia publicar això perquè ella s'ho mereix, perquè, encara que no crec que ho sàpiga ni s'ho imagini, és la persona a la que admiro més, de llarg..., amb una dècima part de la seva capacitat d'afrontar-se a les adversitats i a la vida jo ja en faria prou....

....enhorabona, Montse.

9 comentaris:

Déjà vie ha dit...

perdona el comentari no té res a veure amb el post, pro em passava per aki mes q res per presentarme. K resulta q soc la tva criada, reina dl sadomaso ;).
Un ptonet

Clint ha dit...

jajajaa Déjà, i ara que li dic jo a aquesta dona, ja no recordo.

Vinga va que també compraré el llibre!

Alepsi ha dit...

Jo també el compraré, per suposat. Si treiem lo del tabac.... podia ser el meu diari perfectament.... aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai.... putus amors destructius.... (i el meu cervell s'encarrega de recordar-m'ho... en fi, no et preocupis si no ho entens, estic sota els efectes d'un somni d'aquells romàntics.... buaaaaaaah!!!!!).

mima ha dit...

déja vie---> no et queixaràs que te'l vaig deixar ben a puntet... ;)
Clint---> clint, clint..., ja parlarem tu i jo, ja.... (avui no he dormit donant-li voltes al tema)
alepsi--->menys somnis romàntics i més anem per feina eh? que ja trigues cony. La sort de ser més gran que tu és que els amors ja no destrueixen, s'usen i prou.

Clint ha dit...

Mima, veus el comentari que li fas a la Alepsi, jajaja làtex total!

Alepsi no li facis cas! jejeje fes cas a la teva consciència!

Alepsi ha dit...

???? Que anem per feina a què??? Jajajaja! Que jo sempre faig feina encara que estigui sota un somni (que no era romàntic, que era completament destructiu... és el que té, somniar amb l'ex... xDDDDD)

Anònim ha dit...

lamima Your Extra ! Your Extra!!...

Anònim ha dit...

Jo crec que si ella per aquelles coses de la vida que estadísticament són improbables però físicament són possibles, si per aquelles coses dic, descobrís el teu comentari et diria que erets la més guapa de primer de bup, "de calle", però que ella aleshores no sabia ni que era lesbiana i tu no sabies ni el que era un polvo, ni ben fet ni mal fet. Potser també et diria que lamenta que no et traumatitzessis amb tanta cigala voladora a l'hora del pati, amb aquell camp farcit d’exhibicionistes que ens rodejaven a tota hora... servidora no vol ser lesbi per un trauma però no li hauria importat els motius pels quals la seva nòvia ho fos, si és la més guapa de la classe.

La més guapa però també la més llesta, la més divertida, la més intel•ligent, la més catalanista independentista - que per nosaltres això és com tenir un compte corrent a suïssa -.

Sempre t’he estimat molt i t’he trobat una persona extraordinària, i recordo que et menjaves el salmó a cremadent, i això no em passaria si no fos perquè recordo milers de petites coses teves perquè sempre m’has interessat molt. Recordo la teva gata sense ungles, una gata que no he vist mai però que sé que pujava els arbres amb les potetes de darrera, amb una habilitat que et deixava bocabadada.

I no importa que ara siguin temps confusos, estranys i que follis pels descosits – això últim ho celebro amb xampany – el que si sé és que m’agrada que hi siguis i m’agrada ser-hi, l’amistat és l’amor amb el seu antídot, vaig dir un dia afortunat, d’aquells que tens una ocurrència que no delata el teu coeficient intel.lectual real.

Sé que aquest temps és temps de canvis, de creixement i necessari, que has de passar per aquí per reencarnar-te en tu, Encarni, vull que et reencarnis amb qui sigui, de ben segur, a mi m’agradaràs perquè la teva substància brillant, la teva essència màgica, l’èter diamantí que habita en el nucli de tu zer, gitana, seguirà allà encara que et reencarnessis en la dona rotenmeier de “soy tu menstruación”, perquè després et miraries al mirall i faries com aquell anunci que s’arrenca les mànigues, s’escurça la faldilla, crida un bon mecagondeu, y a por ellos que son pocos y covardes...

Ai, si ella pogués llegir això et diria que també t’admira, perquè tens un cor net, una capacitat d’entusiasme a prova de bombes, un coratge inusual, i perquè sempre que ha estat amb tu ha vist un hàlit brillant, d’aquells que il•luminen qualsevol estança o situació... ai si ella pogués parlar però és només una anònima intrusa que vol dir la seva quan no té idea de res.

Ah, i no crec que em compri el llibre, segur que és un rotllo d’autoajuda amb pretensions literàries... em canso només de pensar-hi.

mima ha dit...

...no em veig en cor ni d'escriure una paraula, només diré que és, de llarg, el més bonic que m'han dit mai.