15 de gener de 2007

Reencarnació

Com ens prendríem la vida si sabéssim que després de la mort ens reencarnem en un nou ésser i tornem a començar de nou?. Canviaria alguna cosa en la nostra forma de veure i viure la vida?

Podria fer-ho en el cas que en aquesta nova vida mantinguéssim intactes les experiències i saviesa obtingudes en la passada...., però si no hem de recordar ni mantenir cap dels possibles coneixements bàsics per afrontar l’existència en aquest món de merda, de què ens serveix saber-ho?

Per això el millor és reencarnar-se en vida, o sigui, reiniciar una nova vida ara mateix i aquí. Jo ho he fet (bé, més o menys, perquè el problema de fer-ho en vida, és aquest, que tens una vida feta de la que no pots desprendre’t tan fàcilment) i m’he adonat que ens equivoquem en la busqueda de la estabilitat com a finalitat per a la felicitat... La tranquil•litat d’una relació estable, d’una feina estable, d’unes relacions estables i d’unes amistats estables ens aboquen la majoria de vegades a una situació d’avorriment, rutina i fluixesa de sentiments molt important...

Quan un experimenta de sobte aquell neguit i emoció d’una nova feina..., el joc psicològic d’analitzar als nous companys endevinant quin és el més fill de puta i de quin te’n pots fiar...

O el pessigolleig sota el melic al sentir unes noves mans acaronant-te..., aquell follar amb la passió de l’inici, amb el tomba i que gira redescobrint els plaers que ja havien quedat oblidats...

L’entrar al teu nou pis i no saber on coi has fotut el colador o les tisores, perquè encara no et coneixes la cuina (o perquè s’han perdut en el trasllat), i aquella felicitat d’haver-te desprès del cony de quadre infumable que miraves cada dia pensant, “un dia d’aquests el fotré desaparèixer”....i per fi, ja no hi és.

Gent..., canvieu de feina, perdeu de vista aquell jefe cabró que us fot la vida impossible, trenqueu amb la parella, mudeu-vos, engegueu a pendre pel cul a l’idiota aquell que aguanteu perquè el porteu aguantant tota la vida, despreneu-vos dels sogres i els cunyats, perquè sopeu encara amb aquells amics que s’han convertit ens uns snobs de collons, si no us agrada anar al cinema cada setmana...per què aneu al cinema cada setmana?, no, no és necessari netejar el lavabo cada dia....

...amics... busqueu-vos un/a amant i folleu com posseïts...deixeu-vos anar...reencarneu-vos en vosaltres mateixos...

3 comentaris:

Gatot ha dit...

alssssssssssssssaaaaaaaaaaaaaaaaaa!

i després diràs de mi!!!!!

:DDDDDDDD

a veure si encar et buscaran per fer apologia de l'anarquisme!

però vaja.... que jo t'entenc, eh?

petons i llepades, marranota!

mima ha dit...

lu que m'ha dit...

talcomraja ha dit...

Jo també m'estic reencarnant per follar com un posseït, entre d'altres coses, però em manca l'amant!!!

;-)