7 de març de 2007

De nit...


...és quan t'enyoro, quan el món queda amagat en les ombres, quan les imatges, els sons i les presencies s'esvaeixen i només queda a la llum la buidor del propi estar, l'amargor del silenci, el record del tacte i l'escalfor, quan ni l'encís de sa propia bellesa pot fer el moment plàcid...
és llavors quan sé segur que em pertanys.

3 comentaris:

Alepsi ha dit...

Bé... la certesa ja és un guany!

Ai senyor...

Clint ha dit...

caram noia...vinga va una abraçada!! rotllo teletubies a veure si ens animem una micona...

Gatot ha dit...

eps nena....... que jo no t'he deixat! que ets tu que no em contestes els mails!!!!!

:PPPPPPPP



petons i llepades complicitades!