7 d’abril de 2008

Abisme


Que la meva parella sigui molt més jove que jo em fa sentir bé, em dóna certa seguretat en una edat en la que em queda ben poc temps per gaudir de certes mirades i certs desitjos...el temps passa, i el meu atractiu físic quedarà reduit a un cercle ben petit de mascles...
De moment però, sembla que encara resisteix el pas del temps, i el noi morè i de cara bufona em segueix regalant els seus petons a la galta, mirades i somriures..., és un bombonet ben apetitós.
En Ton ens vigila d'aprop, tot i que mai de la vida dirà rès al respecte, només de tant en tant deixa anar un comentari irònic sobre com agrairé la seva presència aquí o allà, perquè ell sap perfectament, ja que li he dit, que el trobo d'una bellesa sublim.
L'altre dia jo m'acomiadava del noi morè, amb un cop de cap i un adéu amb la ma, es va acostar mirant-me amb ulls de goset abandonat tot dient..."no..." i em va agafar les espatlles per regalar-me els dos petons a la galta de sempre que ens saludem o ens despedim, "déu guapa"... "déu,nen" (li dic nen per forçar una distància que intento mantenir de totes, totes).
Després d'un minuts, quan jo esperava al Ton uns moments, va tornar a acostar-se, i se'm va posar a tocar, braç amb braç, mirant-me per sobre la espatlla, a un pam, què passa? vaig preguntar....rès, va dir, i jo el vaig mirar als ulls amb un desig irrefrenable de besar-lo...
Cada cop més sento que estic a límit de l'abisme, i em fa por de caure-hi un dia d'aquests... Ser tant bell hauria d'estar prohibit.

13 comentaris:

skorbuto ha dit...

Me n'alegro que tornis, feia molt de temps que no escrivies res i frueixo llegint els teus articles.

espero que continuiïs

Toy folloso ha dit...

La campaneta dels "feed", com rutlla!.
Penso fil per randa el máteix que el company que se m´ha avançat.

Clint ha dit...

Quat temps! t'hauries de deixar mimar una mica més per tots nosaltres! ets massa cara de llegir!

Petons!

Pintor ha dit...

eiii Mima! encara dura aquesta història, quina sort sentir-se desitjada per una bellesa no?
ja m'agradaria a mi.

Content de tornar-te a llegir, a veure si en parlem un dia d'aquets.

petonets
Pintor

El veí de dalt ha dit...

Doncs procura de no pendre mal...Tot i que un abisme és molt alt!

mima ha dit...

carai...gràcies a tots (i jo que em pensava que ningú s'adonaria que havia escrit després de tant temps). A veure si m'animo i el proper escrit no és tant ...fleuma...
Un petó dolç.

polromeu ha dit...

I després em venen les amigues que quina sort tenen de tenir un home més gran que elles al costat, que quin canvi, que els de la mateixa edat són insofribles, que més petits mai, ni pensar-hi, etc.

eldelcorreu ha dit...

quina alegria! Fins el pròxim

Gatot ha dit...

carai, nena... aquest post quasi el firmaria jo, mima... tot i que canviaria allò del cercle ben petit de mascles per un de femelles!

Suposo però, que tant a tu com a mi, encara ens queda molta vida!

petons i llepades abismals!

skorbuto ha dit...

Hola, tens una cosa per a tu al meu bloc. Passa't-hi, sisplau.

EBP ha dit...

Els trens bons nomes pasen una vegada a la vida, si creus que el teu encara no ha passat buscan's!!!!

Gatot ha dit...

nena... quan puguis o vulguis ja em diràs alguna cosa, eh?
petonassos!

Anònim ha dit...

naucil veliko