3 d’agost del 2007

A la platja...




-Acosta't, estàs freda.
-L'aigua està gelada...jo surto.
-No, espera't...vine jo t'abraço...

L'aigua ens cobria fins al pit, jo vaig atançar-me a ell, abraçant-lo, desitjant fondre'm en la seva escalfor, tenia molt fred. Em va abraçar, amb força, rodejant-me totalment amb els braços i vaig començar a sentir aquella calor i aquella humitat, estava xopa per fora i per dins.

-Uf, nena, quin mal de cap, crec que surto de l'aigua.
-Ara?...Home, queda't amb mi una estona...
-No, no, vaig a estirar-me, ha estat l'aigua freda suposo, vens?
-Mira, ara ja no tinc fred, em quedaré a l'aigua una estona més.

Ell va marxar i jo vaig nedar una mica, allunyant-me de la platja, de la gent. De vegades em venen ganes de nedar mar endins i no parar fins desapareixer.. De sobte, vaig notar una presència a la vora, com si m'observessin, vaig mirar al voltant, hi havia un noi, amb ulleres de submarinista i aletes que em mirava desde el fons, el vaig mig observar i vaig aturar-me un moment, ell va sortir a respirar...

-Estàs una mica lluny de la platja no?
-Tu també.
-Bé, però jo vaig amb aletes i ...no sé, bé, tens raó- i em va somriure amb unes dents blanquíssimes dins un rostre morè i atractiu- Vine cap aquí que t'ensenyo una cosa...
-quina cosa?
-Estàs cansada, ja veuràs, vine.

Tres braçades més enllà el fons feia una duna i podies posar-t'hi dempeus, i reposar. Li vaig agrair força el gest, perquè la veritat era molt lluny i malgrat ser una bona nedadora m'hagués costat gust i ganes tornar a la sorra sense reposar, i ell es va plantar davant meu i va fregar-me els braços amb les mans.

-Tens fred.
-Doncs si, una mica.
-I el teu company?
-euh...està a la sorra, no es troba bé.
-Vols que t'escalfi una mica?

La pregunta em va deixar molt parada, mai algú desconegut havia estat tant directe amb mi. No vaig contestar. Ell va baixar les mans i ara em fregava la cintura, després les caderes i la part de dalt de les cuixes, va apropar-se i em va començar a llençar l'alè calent al coll, jo encara estava petrificada però em deixava fer...va posar-me la ma per dins les calces del bikini i va començar a masturbar-me amb els dits amb una habilitat increible, jo mirava de reüll cap a la platja, però estavem tan lluny que no veia rès clar, però sabia que d'allà estant si que es podria discernir que no estava sola... Tot i això ja no podia parar, vaig deixar que em toqués fins que em vaig córrer, vaig deixar que m'apartés les calces i em follés suaument al ritme de les onades...

-Bé, m'ha encantat coneixe't nena, si algun altre dia tens fred ja saps on sóc.
-Igualment et dic, ara em trobo molt millor.

Vaig tornar a la sorra.

-On eres nena? M'he adormit una estona i quan he obert els ulls encara no hi eres...
-Mira, nedant.
-Vols anar a fer una birra?
-Doncs si. No hi ha com una cervessa ben fresca després de la platja....o després de qualsevol cosa...
-Jaja..., tens raó.

15 comentaris:

gatot ha dit...

No hi ha res millor: per entrar en calor, per relaxar-se, per des-estressar-se, per agafar gana, per calmar la gana... i amb un "sirenu"... :DDD

petons i llepades marines!

Clint ha dit...

i a quina platja dius que hi ha la duna aquesta?

si és que a l'estiu un no es pot adormir home!

Petons quasi de vacances!

El veí de dalt ha dit...

Una cervesa quasi després de qualsevol cosa. A tot li dius, "qualsevol cosa?" ;-). Vaig a fer una birra, doncs...

Anònim ha dit...

joder... i el sida??

espero que siga només una fantasia...

m'ha fet "miedo"... sí, molt molt excitant, però...

Anònim ha dit...

Culló, tot el dia amb les aletes i les ulleres nedant pel mar amunt i avall i l'únic que agafo són pops i sepies!

mossèn ha dit...

aquest submarinista treballa amb un altre "tub" !!! ... curiós, però cert !!!! ... salut

Anònim ha dit...

Fot-li que és de Reus...
Reus, París, London

g! ha dit...

Ostres...llavors...erets tu???!!!

;-)

una abraçada!

Anònim ha dit...

Si és aixi ens dues birres pendents enllà , qui sap on peropendents

Anònim ha dit...

mooolt bonic nena! i mentre jo a la sorra amb mal de cap!

petons als mugrons!!!

Anònim ha dit...

Cadascú pensa el que pensa res mes,
per es genial

Cosme Garrell i Guiu ha dit...

Qui no es deixaria entrar en calor d'una manera tant , càlida, sovint e sneguem a la realitat però elmón es mou amb la tendressa i la relació ...

Birres, mirades .... qualsevol instant d etendressa.

Anònim ha dit...

Casi hem corru jo tambe jaja

Anònim ha dit...

jo tambè quasi em corro!!

es molt... excitant... mmm

petons i mirades!

Anònim ha dit...

Zakaj pa ne:)