que no m'assabenti jo...

L'altre dia varem fer un dinar de coneixença al meu departament, com que hem entrat gent nova, el meu cap, en Màrius, ja el coneixeu, va decidir fer un pica pica a una sala de l'empresa per suavitzar la "tensa" situació que s'ha viscut amb les noves incorporacions (incloent la meva) i el pànic generalitzat de la gent "veterana" en veure perillar el seu status privilegiat...

El Xavi és responsable de la informàtica del departament, és un noi força trempat i al mateix temps té un cos interessant, una carona maca, morenot i guapot, i té un cul...

Uns dies endarrera ja li vaig deixar anar la primera, quan fent broma de que la colla que haviem anat a dinar els varem trobar i gairebé que ni els saludem, jo li vaig dir seguint la conyeta que no l'havia vist, que com que no estava de cul ni me l'havia mirat... Aquest comentari va encedre-li les galtes com un adolescent...i jo vaig disfrutar com una gossa que sóc.

Estavem amb el pica-pica, la beguda, la xerrera i els acudits i ell va deixar anar que jo li feia por, que era molt perillosa, que no m'hi acostés..., i servidora, amb el "descaro" que últimament em caracteritza li vaig deixar anar..., "no pateixis, sóc inofensiva..., això si, que no m'assabenti jo que aquest culet passa gana....", va encendre's de nou, tot dient amb el to força alt "heu vist? heu vist que em diu?", els altres reien i jo el vaig mirar amb cara inocentona "que és broma "tontu", jo això no li havia dit mai a cap home".

Quan vam plegar em va dir si volia anar a prendre alguna coseta amb ells, ell,el seu company i la gestora de comptes...vaig acceptar (naturalment), però finalment els altres dos van dir que havien de marxar i vam quedar sols, em va preguntar si igualment volia anar-hi i li vaig dir que si (naturalment), vam agafar el seu cotxe i deixant la vergonya que desprenia amb els meus comentaris sobre el seu cul em va posar la ma a la cuixa i em va dir "on vols anar?", li vaig posar la ma sobre la seva i li vaig dir.."on tu vulguis", no vam arribar a sortir del polígon, a mig camí va deixar el cotxe de qualsevol manera a un voral i em va besar efusivament, la seva llengua em recorria la boca com si busqués alguna cosa i la saliva gairebé ens sortia per les comisures, em va posar la ma sota la samarreta i em tocava els pits, estava calent, bé no, estava bullint i anava trempat com una mala cosa, vaig estar a punt de posar-li la ma al paquet però després vaig pensar que estariem perduts i que allà no era un bon lloc..., vaig treure-me'l de sobre delicadament, mirant-me'l, i li vaig dir "Xavi, aquí no és lloc ni moment" i se li van encendre les galtes com si no hagués estat ell qui feia uns moments em magrejava "i.. m'espera la dona a casa", "bé, noi, doncs un altre dia serà...i recorda...que no m'assabenti jo...", va somriure i va dir-me "el que dic, ets un perill...."

Ashes

-NO,NO I NO! COLLONS! NO, HÒSTIA PUTA DE DÉU, ME CAGUN L'OU SAGRAT I LA MARE QUE TA PARIT, REDÉU!
-Mare meva....mare meva
-MIRA QUE T'HO HE DIT, L'HAS AGAFAT? L'HAS AGAFAT? I TU (fent veu de falset) que si...que ara l'agafo...que ara l'agafo...ME CAGUN LA PUTA D'OROS, I ARA QUE FOTREM, ME CAGUN TOT EL QUE ES BELLUGA!!
-Mare meva...mare meva
-DEIXA DE DIR MARE MEVA I DE FOTRE AQUESTA CARA DE PANFILA QUE T'ARRIARÉ UNA HÒSTIA QUE NOT CONEIXERA NI TON PARE, DESPISTADA DELS PEBROTS!!
-Mare meva...mare meva

ÚLTIMES NOTÍCIES
El capellà de Sant Pere de Riudellops està en búsqueda i captura per l'assassinat de dos emisaris que duien la recaptació d'una subasta benèfica a una sucursal bancària propera a la parròquia, segons testimonis oculars se l'ha vist fugint amb una coneguda prostituta veïna del poble. La policia creu que ha estat un acte sense premeditació i creuen que el sospitós s'ha penedit inmediatament dels fets ja que s'ha trobat la bossa amb els diners que haurien provocat aquest acte tan menyspreable abandonada al pis on vivia la suposada còmplice dels fets, on sembla que han preparat la fugida l'extranya parella després del robatori.

Quan tu en vens..jo en torno...

-Mima, ja has redactat tot el que et vaig demanar?
-Si, t'ho enviat per mail aquest matí...
-Ja, si, ho hauriem de repassar...
-Molt bé, demà ho mirem.
-Home...ho podriem mirar avui si pot ser.
-Ara?, home, jo hauria de marxar, ja són les sis i deu...
-Seran 10 minuts..
-Bé, si no pot esperar...a veure si ens quedarem aqui dins tancats...
-No, home, jo tinc claus, que no veus que sóc jefe...jeje
-Ja... (i tant que ho veig, cabró).
....
-Està molt bé, Mima, només canviem aquesta part i ja està...
-Ho puc fer demà?
-Si...clar, ja ho faràs demà..., què faràs ara?
-Doncs, anar cap a casa...
-Està bé, escolta..., suposo que t'ho han dit molts cops però...vaja, tens uns ulls molt macos.
-Si, m'ho han dit molts cops, però gràcies.
-Escolta...
-Ep, no t'acostis tant...
-...Només volia fer-te un petó.
-Per només un petó no cal liar la troca, no creus?
-Bé, primer un petó, després ja veurem...
-Després rès de rès perquè...a mi em van les dones, Marcus.
-euh....ah, bé.....no, no ho sabia.....
-Suposo que no tens prejudicis d'aquest estil no? vull dir que això no afectarà pas la meva feina aquí..
-No, no, i ara!
-(jo tampoc diré el que fas al gran capo, porc) D'acord, bé, és tard, ara si que me'n vaig...
-D'acord, déu, déu...
-Déu, Marcus, fins demà.... (sommmmmriure)
-Fins ...demà (cara pal).

De nit...

...és quan t'enyoro, quan el món queda amagat en les ombres, quan les imatges, els sons i les presencies s'esvaeixen i només queda a la llum la buidor del propi estar, l'amargor del silenci, el record del tacte i l'escalfor, quan ni l'encís de sa propia bellesa pot fer el moment plàcid...
és llavors quan sé segur que em pertanys.

Cadena de muntatge

Ahir vaig començar la meva nova feina en una cadena de muntatge..., si, ja ho sé que la intenció era un canvi per millorar, que estic en un moment de renovació i això..., però què voleu que us digui, és com aquest pobre home de la foto que li van dir que li oferien un lloc de mecànic i va acabar atornillant el mateix cargol durant 10 anys... a mi, si fa no fa m'ha passat una cosa similar.

I ara?, doncs ara pringaré quin remei. Quant temps?, doncs el que calgui quin remei.

Com que gràcies a la meva "estabilitat" emocional, perdó, gràcies a la meva freqüent activitat sexual el meu ànim està prou en forma crec que podré soportar-ho durant un temps, i sinó, què collons!, enviaré a pastar fang al puto cabró que em va vendre fum en una capsa i que ara em mira de reull desde el despatx, no sé si matar-lo o follar-me'l, ja us en faré cinc cèntims...

Atac de banyes...

-Nena, estàs bé?
-Molt bé...per què?
-No sé estàs un pel extranya...et noto esquerpa aquests dies...
-Esquerpa?...no...
-Si, fa tres dies que no fem l'amor, i ni t'acostes..., t'estic aquí fent carícies i tu, no sé, sembla que no em tinguis ganes, nena, et desitjo nena, acosta't...
-Es que, pateixo pel nano, ja..., no tinc ganes d'estar patint i...no sé.
-Mira, val, no ho fem, però acosta't no? besa'm, toca'm...jo que sé... nena... no me l'hauràs fotut oi?
-Ehm?
-Que si no me l'hauràs fotut...
-Què vols dir?
-Saps perfectament el que vull dir, que si t'has follat a algú altre o t'estàs tirant a algú altre...
-No m'estic tirant a ningú, i si m'hagués follat a algú tampoc hauries de fer-ne rès...dic jo, vaja.
-Què? Com que no n'hauria de fer rès!!, mira, ja t'ho vaig dir, pots follar-te a qui vulguis però jo no et torno a tocar més, t'ho vaig dir.
-I jo et vaig dir que si em follava a algú no t'ho diria...així que...
-Així què? així que què? a la merda, me'n vaig.
-Però...nen...on vas? collons que no ho he fet amb ningú...
-Segur?
-Si, segur..., hòstia per un parell de dies tontos com et poses...vine aquí va...fes-me un petó d'aquests dolços va...
-joder nena...com et desitjo nena...no me la fotis nena...siusplau...
-Vine...fes-me un petó va...

Contra la paret

Estava cansada i un pel estressada degut a tots els fronts oberts que tinc en aquests moments i que no em donen ni un respir..., ja arribava a casa, treia les claus de la bossa i només pensava en treure’m el cony de botes i relaxar-me una mica quan va aparèixer el JC, el meu ex-cunyat

-Hola mima.
-Ei, que tal,què fas per aquí?
-Bé, mira he deixat al nano al pavelló, i tu, com va tot?
-Vaig fent...-li vaig dir tot adreçant-me a la porta
-Escolta...- tu no tens “el guardià en el camp de sègol” ? crec que te’l vaig deixar a tu..
-Mmm..potser si, no ho sé, em sona...
-Ho podries mirar? Es que me l’han demanat i amés és un llibre que m’agradaria conservar...- El vaig mirar amb cert rebuig, no sé ben bé perquè...
-Ara ho miro...-li vaig dir- vols....pujar?
-Si, d’acord, pujo- va respondre nerviós i mirant al voltant per si algú l’observava pujant a casa meva.

Quan varem entrar a l’ascensor em va repetir si estava bé, li vaig dir que si, que estava il·lusionada amb la nova feina, que semblava que tot rulava prou, ell va dir que se’m veia bé, que feia bona cara..que estava maca..acostant-se i agafant-me pel braç (aquest noi sempre m’ha tret de polleguera i vaig deixar-li fer acostant-me una mica a ell i mirant-lo als ulls), va envermellir i va mig somriure mentre ara m’apretava el braç amb més força,

Vaig posar la clau al pany i notava el seu alè a la meva esquena, estava nerviós, era evident, i jo m’estava posant calenta per moments. Vaig dubtar en dir-li que s’esperés a la porta mentre buscava el llibre, però no ho vaig fer, varem entrar plegats a casa i vaig tancar la porta, al girar-me el tenia davant clavat a un pam de la cara, em va agafar per la cintura i em va besar, suau, als llavis..., separant-nos uns segons ens miràvem incrèduls pensant com podíem, després de tants anys de repressió, estar en aquella situació que donàvem per fet que mai es produiria...

Suposo que conscients que possiblement no es repetiria mai més i que ja era hora de saber com seria ens varem abalançar l’un a l’altre, besant-nos amb fal·lera, en un joc de llengües i saliva, ens buscàvem amb les mans els racons més calents, ell va posar-me les mans sota el jersei tocant-me els pits amb força mentre jo li agafava el paquet per sobre els pantalons notant-li la cigala tant trempada i calenta que la humitat em mullava totes les calces i fins i tot els pantalons, em va pujar el jersei i va començar a menjar-me els pits amb delit mentre deia el temps que feia que em desitjava i quantes ganes tenia de tastar la meva pell i els meus mugrons..., ens varem mig despullar allà mateix, baixant-nos els pantalons l’un a l’altre amb les cames i els peus, em va posar la ma entre les cuixes i va començar a gemegar en sentir la humitat, la inflor i la escalfor que desprenia, jo li tocava el membre i vaig començar a masturbar-lo poc a poc...

Em va agafar i em va esclafar contra la paret, agafant-me per les cames em va aixecar i me la va clavar fins al fons d’una sola andanada, varem follar drets, contra la paret en un polvo ràpid i rabiós, on es va escapar alguna mossegada que espero que no el delati..., em vaig córrer primer, al so de la seva veu dient...”si,nena, si, nena”...però quan encara l’orgasme em corria pel cos va esclatar en una correguda calenta, que m’omplia....varem quedar allà drets, tot i que les cames ens feien figa, em va besar suau als llavis, de nou, però no em mirava als ulls, es va vestir i jo també, sense dir res....Va agafar el pany de la porta

-Bé, ja ens veurem...
-No vols el llibre...?
-No, ara no, un altre dia...

No sé si era una proposició, o només volia guillar el més ràpid possible, espero que fos la segona opció, no voldria repetir, és d’aquelles coses a les que t’hi podries enganxar...i ara, no em convé.

Fantasies complertes

Shhhhhhtttt.....ara no us poseu gelosos eh?..., són coses que passen de vegades..., bé, la veritat és que jo pensava que no passaven mai, però ara sé que si, que si que passen...

La cosa és: Ahir vaig complir dues fantasies sexuals que tenia, i a la vegada.

Fantasia 1: Podria començar desde el principi, fa anys, quan el que era el meu futur cunyat, que després va ser cunyat i ara és ex-cunyat em va tirar els trastos, sempre hem tingut una atracció física considerable, i per tant, les parelles respectives, alhora que germans, intentaven que no ens relacionéssim massa per evitar espurnes...i així ha estat tot aquest temps.... Sempre havia sigut una fantasia sense complir, un bon polvo amb ell... alt, fort, corpulent i de llavis molsuts...


Fantasia 2: Desde que vaig veure una pel·lícula quan jo era adolescent i estava en plena ebullició hormonal, amb un pavo de la hòstia i encesa com una torxa, on hi havia una escena en que una parella anava tant cremada que el paio l’enganxava en ple descampat, i com que el terra era intractable, ple de pols, merda i ferralla, se la follava allà dret enganxant-la pel cul i les cuixes i movent-la amunt i avall amb els braços....Sempre he fantasiejat en ser follada així o d’esquena a una paret, he fet alguna coseta similar, però sempre he acabat per terra o sobre el llit....

Bé, ara que ja sabeu les dues fantasies només les hem d’encaixar....

Ups! que tard....ho hauré de fer demà....o l’altre...., que no em vull deixar cap detall...

Etapa IKEA

Aquests últims dies tinc el bloc bastant abandonat..., ja sé que molts no us haureu ni adonat del tema perquè ben pocs, però infinitament estimats, sou els que treieu el nas per veure què ha vomitat darrerament la meva ment desequilibrada..., aquest post, malgrat el títol, no anirà ni de llit ni de sofà ni de cap altre mobiliari on s'hi pugui recolçar el cul mentres te la claven...

Etapa IKEA es refereix al moment que estic vivint ara , va sorgir fa uns mesos endarrera, quan la meva separació era recent i un comercial d'una entitat bancaria em va dir..."home, ja que estàs renovant la teva vida, potser és el moment de canviar de banc també..", i jo "...si home, i demà vaig a l'Ikea a redecorar la meva vida" , i així va ser com vaig batejar la meva etapa IKEA "redecora la teva vida", de moment tinc amic i amant, he trobat una nova feina engrescadora i ja només em falta un parell de papers i que algun sonat vulgui el meu pis super-sobre-valorat (com tots).

Fins que no es tanqui el cicle IKEA els escrits seran poquets suposo..., però que sàpigueu que jo us segueixo llegint...i us segueixo estimant....

pd. Per cert, el meu llit ja no aguanta tanta activitat i gemega de valent, sabeu si els de l'Ikea, apart d'econòmics, s'hi pot follar sense por?

Et desitjo...

...porta'm al cel....

El vent del d e s g e l...

...diari d'una lluitadora addicta al menjar, el tabac i a l'amor destructiu.

Aquest és el títol d'un llibre , el primer, d'una persona única i que obta al premi Ramón Llull després de ser escollida una de les 10 finalistes.

A l'autora m'uneix un lligam difícil de definir, ens coneixem desde fà uns 20 anys, any amunt, any avall, com també farà el mateix temps, any amunt, any avall, que varem deixar de relacionar-nos d'una manera continuada...en tot aquest temps es podrien comptar amb els dits de les mans els cops que ens hem vist o hem parlat (potser necessitariem alguns dits dels peus), però sempre que parlem o ens retrobem sembla com si ens haguéssim vist la setmana anterior...

Avui l'he trucat per felicitar-la per la nominació i hem arribat a la conclusió que el triqui-triqui i els xurumbels són qüestions que ens condicionen la vida a partir d'una certa edat..., però hem decidit que intentariem arreglar el món i les nostres vides davant d'un cafè un dia d'aquests...

El llibre no ha estat publicat, perquè estar entre els finalistes d'un premi tan prestigiós no t'assegura ni això...., però quan surti seré la primera en comprar-lo (bé, la primera no perquè se'm passarà la data, ho sé, i el compraré quan surti la segona edició..com veieu li auguro un gran èxit..., no perquè l'hagi llegit sinó perquè així em ve de gust i així hi confio).

Només volia publicar això perquè ella s'ho mereix, perquè, encara que no crec que ho sàpiga ni s'ho imagini, és la persona a la que admiro més, de llarg..., amb una dècima part de la seva capacitat d'afrontar-se a les adversitats i a la vida jo ja en faria prou....

....enhorabona, Montse.

CRISI

Quasi 10 mesos de trempera i...pam! comença la crisi. Què passa? Doncs no tinc ni idea... De sobte ja no m’encenc com abans, d’una setmana cap aquí que ja no sento esgarrifances, ni pessigolleig a la panxa... continuo mullant-me i corrent-me com sempre però hi ha quelcom que no rutlla, cada cop em costa més arribar al final, sento com s’excita i s’agita però ja no diu rès...abans em parlava, rèiem...., és com si ell notés que hi ha quelcom que no acaba de rutllar, i és que jo cada cop tinc més dubtes de que això ho hagi de fer durar gaire més...

Avui he ensopegat amb un home, de la meva edat, benplantat i eixerit...i en un parell d’ocasions m’he vist observant-lo com una bèstia analitza a la presa, m’he rigut de mi mateixa (per dins) quan m’he adonat que li mirava les mans buscant algun anell que el delatés, si, ja sé que molts no en porten d’anell, per això he rigut..., veient si portava les dents ben netes...mirant-li el cul quan es girava.... “m’estic tornant una espècie de pervertida o què passa?” he pensat....Però no, rès d’això, després he recordat que al blog de la candela vam arribar a la conclusió que per disfrutar del sexe, controlar els tempos, i ser unes autèntiques expertes s’ha de practicar molt....i en això estem...en plan felí afamat (digueu-li felí digueu-li gatot)...buscant una presa....buscant el sopar de demà....

Moulin Galette

Santiago Rusiñol 1890-91



Merda! M'he deixat el tupper!

Avui en comptes d'un...dos.

I que no sabia jo el perquè després de desfer-me del marit (de separar-me vull dir, que no l’he pelat malgrat alguna vegada si l’hi hauria recargolat el ganyot) doncs això, el perquè tenia aquesta obsessió per practicar el sexe...

La veritat és que desde que estic amb el Ton ho fem cada dia o gairebé, i que jo em deia que és que havia estat una mica abandonada en aquest sentit, bé, la veritat és que no em venia gens de gust de fer-ho amb el meu home, i clar, després d’un temps de sequera doncs que era normal...., però ara ja no estic tan segura...

Ahir després d’una conversa prou interessant amb el meu ex, i després d’analitzar les diverses putades i desenganys que m’he endut amb la gent que bàsicament forma (o formava) part de la meva “vida” (puta vida podem dir-li ara), doncs que crec que el tema és que follant és l’únic moment del dia que estic a gust...i que penso que potser hauria d’anar al psicòleg, perquè em sento una mica com la Halle Berry a Monster’s Ball (salvant les distàncies, només faltaria), i que tinc aquesta obsessió perquè l’únic que persegueixo és sentir-me bé durant uns moments i evadir-me d’una realitat que en el fons em fastigueja... em fastigueja la feina, els secrets de família, el meu ex, la meva ineptitud en comunicar-me, els problemes econòmics, la hipocresia de la gent, l’enveja de la gent, la ambició de la gent i en general....en general em fastigueja la gent.

I clar, que penso, doncs el problema deus ser tu, si tu no ets capaç de despertar o de mantenir un cert apreci per part dels altres és que potser ets tu el problema i potser ets tu la que fastigueges als demes..., total, que m’he despertat avui a les 5.30 del matí amb una batalla campal al cervell que semblava una escena del Senyor dels Anells, amb orcos inclosos, i quan estava a punt de declarar-me “alienada mental” i fer-me la maleta per ingressar-me jo directament a un centre de psicopatologies he pensat... res, avui en comptes d’un...dos polvos.

A l'aire lliure...

Ara que ve el fred, perquè a l’hivern ja hi som però el que és el fred encara no ha vingut, a mi ja em venen els mals..., la il•lusió de la meva vida és viure en un país tropical, on sigui estiu tot l’any, mig en boles dia i nit, hivern i estiu...., i això m’ha fet recordar el gust de fer-ho a l’aire lliure i la vegada que ho vaig fer al pati de casa... pati, per dir-li alguna cosa a la petita sortida on hi caben ben just una taula i quatre cadires i algun trastot que altre...

Era estiu, i jo tenia a una amiga, la Georgina, dormint a casa, que s’hi havia quedat perquè és de Barcelona i havíem anat al teatre..., la meva parella d’aleshores, el Pau, em va enviar un sms dient-me que si podia venir a veure’m, jo el vaig avisar que tenia visita, però va insistir en venir una estona... Quan va arribar el Pau, la “Georg”, que li dèiem així, ja feia estona que dormia al meu llit...

Feia molt bo i vàrem sortir al pati, haguéssim sortit igualment perquè el piset és petit i no volíem despertar-la pas, vam preparar un vodka amb llimona i ens vam seure un davant de l’altre, de seguida van començar les carícies al cabell, les mans a la cintura, els petons...i quan ens vam adonar ja anàvem totalment disparats a la perdició...més que res perquè el pati dona a les finestres dels veïns...i no vam mirar amunt però la possibilitat de tenir algun voyeur, i a sobre conegut, era bastant probable, per això vam separar-nos un parell de cops...

... però no podíem parar, ell em va posar la ma dins els pantalons, va apartar el tanga i em va començar a tocar amb els dits, jo estava ben molla i els seus dits lliscaven amunt i avall, em penetrava i tornava a sortir, tocant-me tots els racons... i em va dir a l’orella “ara, te la menjaria nena...”, jo em vaig posar a mil, perquè a cent ja hi anava..., i em va repetir..•si, nena, te la menjaria...no saps com”, vaig mirar amunt, per si veia a algú, però tot era fosc...ell va veure que em neguitejava però no s’ho va pensar, va agenollar-se davant meu i agafant-me pel cul em va fer seure més endavant, em va baixar la roba als turmells i em va fer la millor menjada que mai m’han fet (ni el Ton, que s’hi esforça, tot s’ha de dir, no ho ha pogut superar)...me’n vaig anar tres vegades, sense poder ni tan sols gemegar..., plorava de gust.

L’endemà em vaig creuar amb el veí de dos pisos més amunt, com sempre ens vam saludar, “hola” ...”bon dia”, però aquell dia el “bon dia” va anar acompanyat d’una picada d’ullet i un mig somriure..., encara ara intento convèncer-me que aquell dia s’havia llevat de bon humor... però les coses són així...si no vols palla....

Somiant?

text anterior rescatat del bloc de la sort...(no tinc temps, no tinc temps..i sabia que no tindria temps...casumlolla)

Avui dormia,a mitges....,donava voltes al llit, nerviosa, tombant a un cantó i a l'altre. Finalment m'he quedat panxa amunt, tapada fins damunt el nas.

De sobte he sentit passos al distribuïdor, dins l'habitació, al costat del meu llit.He quedat immòbil, espantada i quieta..., no podia ser ningú, estava sola a casa, havia tancat amb clau la porta, segur... les passes han donat la volta al llit, dirigint-se a l'altre costat d'on jo dormia..., jo seguia immòbil...de sobte els llençols s'han aixecat i "alguna cosa" s'ha posat al llit...amb mi....

Mentre intentava refer-me de l'ensurt i sense atrevir-me a palpar "allò" que m'acompanyava sota els llençols he tornat a despertar...o a adormir-me....i somiant ....o desperta....allà estaves tu, besant-me el coll....els braços.. xupant-me els dits ..llepant-me els pits..la panxa...., hem fet l'amor suau i dolç malgrat l'ànsia que em devorava, però tenia son i tot era lent,ens hem corregut....llarg i silenciosament.

I has marxat, invisible com havies vingut....aquest cop sense soroll de passes...

i les solucions.....

1.-Vaig tenir el meu primer calentón amb 12 anys i amb una noia.
Doncs si…va ser un calentón només…però ens vam posar tontes a matar i vermelles
com pebrots….

2.-Vaig fugir de casa als 15 anys i vaig ser fora 2 dies.
Doncs no, lo del carácter va ser anys després…era tonta de cul, no era capaç ni
d’això ni de rès…

3.-El meu besavi i el meu avi eren anarquistes radicals.
Doncs si.

4.-Vaig tenir un rotllo d’un mes amb un jugador de futbol del barça.
Doncs no.

5.-Un cop vaig fer un 13 en una travessa compartida, vam fallar el resultat del
barça, que va perdre a casa.
Doncs si…MALPARIIIITS!

6.-Em vaig casar de blanc i de llarg.
Jo pensava que la cagarieu tots aquí perquè us volia enganyar, em vaig casar en
realitat de cru i de llarg, però per lo civil, jo no entro a l’església ni
morta si no és en visita cultural. (ve de familía…ja sabeu)

7.-Tinc un rotllo amb un xaval 11 anys més jove que jo.
Doncs si. És un bollycao…jeje. (ep, no és tan guapo com el de la Obregón ho he d'admetre)

8.-La meva germana es dedica a la prostitució en un club.
Doncs no. No sé perquè m’ha sortit una cosa com aquesta..jeje.

9.-He sigut jugadora de futbol durant 15 anys.
Doncs no. M’hagués agradat però em vaig quedar al pati del cole.

10.- He viscut a Madrid durant un any.
Doncs no, però no em desagradaria pas, m’encanta Madrid.

Follador i folladora

El Ton ja em comença a entendre...,

...fins ara havia anat embolicant-me i ja el tenia ficat a casa contínuament...malgrat que des de l’inici de la nostra relació sempre he estat dient-li

“posa’t al cap que això és quelcom temporal, que no vull cap relació duradora i que, per descomptat, no tinc cap mena de compromís amb tu... ni tu amb mi, no et prometo fidelitat, ni me l’has de guardar....”

però ell és tan dolç...., que la seva resposta sempre va pel camí de..., “el compromís que tinc amb tu és sentimental, no aniré amb ningú més perquè no vull anar amb ningú més, perquè només et desitjo a tu, només t’estimo a tu i només tinc ganes d’estar amb tu a totes hores....”

Dilluns follàvem, com gairebé cada dia, aquest nano se m’acosta i em fot a mil, té una llengua endiabladament eficaç, quan me la posa a la boca ja vaig xopa..., després recorre les seves mans per la cintura, els costats, em busca els pits.....i res, ja hi som, cada dia igual...., hòstia que em perdo, doncs això, per on anava...si, doncs que estàvem a l’assumpte dilluns, el tenia a sobre i es movia rítmicament però suau.... i mirant-me als ulls em va dir...., mira, no et demanaré que et casis amb mi, ni que visquis amb mi...però et demano que follis amb mi tota la vida...., vols?...vols que follem tota la vida?...., jo reia...., és que em fa riure...és tan tendre que em diverteix molt...., i ell també reia, sense parar de manxar-me..., digues? Vols? Vols que follem tota la vida?....bé, vaig contestar, d’acord....., i em diu....d’acord.....jo us declaro follador i folladora...., ja pots besar a la folladora....i em va posar la llengua a la gola.....

...és un sol.

La meme de les 5 veritats i les 5 mentides

El Gatot m'ha passat això.. (no sé ben bé perquè...) aquí estan les 5 veritats i les 5 mentides...està molt claret, oi? us serà fàcil...

1.-Vaig tenir el meu primer calentón amb 12 anys i amb una noia.
2.-Vaig fugir de casa als 15 anys i vaig ser fora 2 dies.
3.-El meu besavi i el meu avi eren anarquistes radicals.
4.-Vaig tenir un rotllo d’un mes amb un jugador de futbol del barça.
5.-Un cop vaig fer un 13 en una travessa compartida, vam fallar el resultat del barça, que va perdre a casa.
6.-Em vaig casar de blanc i de llarg.
7.-Tinc un rotllo amb un xaval 11 anys més jove que jo.
8.-La meva germana es dedica a la prostitució en un club.
9.-He sigut jugadora de futbol durant 15 anys.
10.- He viscut a Madrid durant un any.

No la passo a ningú, no sóc tan mala pècora..., a qui li vingui de gust...que la pilli.

Reencarnació

Com ens prendríem la vida si sabéssim que després de la mort ens reencarnem en un nou ésser i tornem a començar de nou?. Canviaria alguna cosa en la nostra forma de veure i viure la vida?

Podria fer-ho en el cas que en aquesta nova vida mantinguéssim intactes les experiències i saviesa obtingudes en la passada...., però si no hem de recordar ni mantenir cap dels possibles coneixements bàsics per afrontar l’existència en aquest món de merda, de què ens serveix saber-ho?

Per això el millor és reencarnar-se en vida, o sigui, reiniciar una nova vida ara mateix i aquí. Jo ho he fet (bé, més o menys, perquè el problema de fer-ho en vida, és aquest, que tens una vida feta de la que no pots desprendre’t tan fàcilment) i m’he adonat que ens equivoquem en la busqueda de la estabilitat com a finalitat per a la felicitat... La tranquil•litat d’una relació estable, d’una feina estable, d’unes relacions estables i d’unes amistats estables ens aboquen la majoria de vegades a una situació d’avorriment, rutina i fluixesa de sentiments molt important...

Quan un experimenta de sobte aquell neguit i emoció d’una nova feina..., el joc psicològic d’analitzar als nous companys endevinant quin és el més fill de puta i de quin te’n pots fiar...

O el pessigolleig sota el melic al sentir unes noves mans acaronant-te..., aquell follar amb la passió de l’inici, amb el tomba i que gira redescobrint els plaers que ja havien quedat oblidats...

L’entrar al teu nou pis i no saber on coi has fotut el colador o les tisores, perquè encara no et coneixes la cuina (o perquè s’han perdut en el trasllat), i aquella felicitat d’haver-te desprès del cony de quadre infumable que miraves cada dia pensant, “un dia d’aquests el fotré desaparèixer”....i per fi, ja no hi és.

Gent..., canvieu de feina, perdeu de vista aquell jefe cabró que us fot la vida impossible, trenqueu amb la parella, mudeu-vos, engegueu a pendre pel cul a l’idiota aquell que aguanteu perquè el porteu aguantant tota la vida, despreneu-vos dels sogres i els cunyats, perquè sopeu encara amb aquells amics que s’han convertit ens uns snobs de collons, si no us agrada anar al cinema cada setmana...per què aneu al cinema cada setmana?, no, no és necessari netejar el lavabo cada dia....

...amics... busqueu-vos un/a amant i folleu com posseïts...deixeu-vos anar...reencarneu-vos en vosaltres mateixos...