Abisme

Que la meva parella sigui molt més jove que jo em fa sentir bé, em dóna certa seguretat en una edat en la que em queda ben poc temps per gaudir de certes mirades i certs desitjos...el temps passa, i el meu atractiu físic quedarà reduit a un cercle ben petit de mascles...
De moment però, sembla que encara resisteix el pas del temps, i el noi morè i de cara bufona em segueix regalant els seus petons a la galta, mirades i somriures..., és un bombonet ben apetitós.
En Ton ens vigila d'aprop, tot i que mai de la vida dirà rès al respecte, només de tant en tant deixa anar un comentari irònic sobre com agrairé la seva presència aquí o allà, perquè ell sap perfectament, ja que li he dit, que el trobo d'una bellesa sublim.
L'altre dia jo m'acomiadava del noi morè, amb un cop de cap i un adéu amb la ma, es va acostar mirant-me amb ulls de goset abandonat tot dient..."no..." i em va agafar les espatlles per regalar-me els dos petons a la galta de sempre que ens saludem o ens despedim, "déu guapa"... "déu,nen" (li dic nen per forçar una distància que intento mantenir de totes, totes).
Després d'un minuts, quan jo esperava al Ton uns moments, va tornar a acostar-se, i se'm va posar a tocar, braç amb braç, mirant-me per sobre la espatlla, a un pam, què passa? vaig preguntar....rès, va dir, i jo el vaig mirar als ulls amb un desig irrefrenable de besar-lo...
Cada cop més sento que estic a límit de l'abisme, i em fa por de caure-hi un dia d'aquests... Ser tant bell hauria d'estar prohibit.

la meme del gatot...

1.-Quan temps portes com a blogger?

mmmm.....2 anys?


2.-Com vas saber de l'existència dels blocs?

xaferdejant per la red...m'hi vaig enganxar i finalment vaig crear el meu propi blog, no ha durat gaire...


3.- Digues 5 blocs que segueixis diàriament?

diariament seguia al Gatot...també passava per la Mireia, l'Alepsi..., ara, diariament cap, podriem dir que els segueixo mensualment (massa poc!!! ho sé...)


4.- Ets lector anònim d'algún blog?

Havia estat anònima al principi, després m'agradava dir-hi la meva.

5.- Alguns autors que et generin especial simpatia?

Normalment m'inspirem simpatia tots plegats, fins hi tot els antipàtics, només esquivo els polítics, siguin afins o no. (a excepció de la Mireia, a qui perdonava els blogs "panfleto".

6.- Amb quins 5 bloggers aniries de marxa?

Gatot,Clint, alepsi, lapri i siknuss.


7.-Amb quins 3 bloggers passaries una nit de bogeria sexual?

bufff...., poden ser els mateixos de dalt? afegiria a la candela també...


8.- T'has enamorat algun cop d'algun blogger?

No pas.


9.- Estàs satisfet amb el teu blog?

No gens.


10.- Escull entre 3 i 5 bloggers per a que facin aquest meme!

ui no...qui vulgui, qui vulgui

petons dolços per tots, ho enyoro.

Sexe....

Fa poc he descobert el plar de les paraules..., segur que hauria d'haver-ho descobert abans però la vida és així, i fins ara no m'he adonat que aquell monòleg de "la cocina de los monologos" és ben cert..., l'humorista en qüestió explicava una anècdota amb una companya de llit que li demanava que li digues guarrades..."dime guarradas!" insistia...i ell ..."mmmmm....nocilla con berberechos!".....no amics, no és això...

És sentir-se com una adolescent quan t'agafen el cul, et mengen els pits i et diuen a cau d'orella...

(ara vindria a dir un seguit de frases que em volten pel cap, però que escrites aquí sonarien estúpides i ridícules, per tant, no les posaré)

Parleu nois, unes quantes marranades a cau d'orella fan maravelles...

L'altre dia no estava en forma, tenia son, estava cansada, massa feina, massa cotxe...poc dormir..., però se'm van acostar per darrera, em van abraçar i tocant-me la panxa i besant-me al coll em van dir les coses més....cotxines que havia sentit mai, humida i calenta em vaig deixar fer, fins que finalment vaig poder dormir, si teniu son, folleu, us asseguro que dormireu millor que no pas si intenteu descansar sense relaxar-vos abans.

Marxa endarrera....

-No estic segura que haguem d'anar a viure junts, Ton...
-Però...per què? No estem bé? No estàs bé amb mi?
-Si clar..., ara si.
-Què vols dir?
-Mira, en la convivència hi ha moltes coses a tenir en compte, no vull tornar a passar per una separació, hi ha el dia a dia, avui tens mal de cap, ahir et feia mal el coll i jo què sé...crec que hauriem de tornar on érem... al principi.
-Però, però...que no et tracto bé? què passa? que no puc tenir mal de cap? és per això que no vols viure amb mi? Per què tinc migranyes?

m'abraça i em posa el cap al pit com una criatura...

-Què dius home...és un exemple, no vull els problemes dels altres, amb els meus en tinc prou...No vull prendre una decisió perquè em convé econòmicament.
-...
-Ton...
-...espera...
-Ton...mira'm...
-Un moment collons.

no desenganxa el cap del pit i noto la humitat de les llàgrimes a la samarreta...

-Escolta, això no canvia rès del que sento per tu...
-És molt dur...molt dur...
-Només tinc dubtes, rès més
-Què passa? Que anaves a viure amb mi per un tema econòmic?
-No he dit això. Només dic que ens ho hauriem de pensar millor, que hauriem de tenir més coses en compte...
-No ho entenc...però bé, ja parlarem al seu dia...
-No em ploris més, sents? No vull que em ploris
-...
-Sents?
-Plorar no fa cap mal.
-Tant és. No vull que ho facis.

A la platja...

-Acosta't, estàs freda.
-L'aigua està gelada...jo surto.
-No, espera't...vine jo t'abraço...

L'aigua ens cobria fins al pit, jo vaig atançar-me a ell, abraçant-lo, desitjant fondre'm en la seva escalfor, tenia molt fred. Em va abraçar, amb força, rodejant-me totalment amb els braços i vaig començar a sentir aquella calor i aquella humitat, estava xopa per fora i per dins.

-Uf, nena, quin mal de cap, crec que surto de l'aigua.
-Ara?...Home, queda't amb mi una estona...
-No, no, vaig a estirar-me, ha estat l'aigua freda suposo, vens?
-Mira, ara ja no tinc fred, em quedaré a l'aigua una estona més.

Ell va marxar i jo vaig nedar una mica, allunyant-me de la platja, de la gent. De vegades em venen ganes de nedar mar endins i no parar fins desapareixer.. De sobte, vaig notar una presència a la vora, com si m'observessin, vaig mirar al voltant, hi havia un noi, amb ulleres de submarinista i aletes que em mirava desde el fons, el vaig mig observar i vaig aturar-me un moment, ell va sortir a respirar...

-Estàs una mica lluny de la platja no?
-Tu també.
-Bé, però jo vaig amb aletes i ...no sé, bé, tens raó- i em va somriure amb unes dents blanquíssimes dins un rostre morè i atractiu- Vine cap aquí que t'ensenyo una cosa...
-quina cosa?
-Estàs cansada, ja veuràs, vine.

Tres braçades més enllà el fons feia una duna i podies posar-t'hi dempeus, i reposar. Li vaig agrair força el gest, perquè la veritat era molt lluny i malgrat ser una bona nedadora m'hagués costat gust i ganes tornar a la sorra sense reposar, i ell es va plantar davant meu i va fregar-me els braços amb les mans.

-Tens fred.
-Doncs si, una mica.
-I el teu company?
-euh...està a la sorra, no es troba bé.
-Vols que t'escalfi una mica?

La pregunta em va deixar molt parada, mai algú desconegut havia estat tant directe amb mi. No vaig contestar. Ell va baixar les mans i ara em fregava la cintura, després les caderes i la part de dalt de les cuixes, va apropar-se i em va començar a llençar l'alè calent al coll, jo encara estava petrificada però em deixava fer...va posar-me la ma per dins les calces del bikini i va començar a masturbar-me amb els dits amb una habilitat increible, jo mirava de reüll cap a la platja, però estavem tan lluny que no veia rès clar, però sabia que d'allà estant si que es podria discernir que no estava sola... Tot i això ja no podia parar, vaig deixar que em toqués fins que em vaig córrer, vaig deixar que m'apartés les calces i em follés suaument al ritme de les onades...

-Bé, m'ha encantat coneixe't nena, si algun altre dia tens fred ja saps on sóc.
-Igualment et dic, ara em trobo molt millor.

Vaig tornar a la sorra.

-On eres nena? M'he adormit una estona i quan he obert els ulls encara no hi eres...
-Mira, nedant.
-Vols anar a fer una birra?
-Doncs si. No hi ha com una cervessa ben fresca després de la platja....o després de qualsevol cosa...
-Jaja..., tens raó.

Batut de plàtan

Aquest estiu he descobert el batut de plàtan.

Jo sóc d'aquelles que m'agrada menjar plàtans en la intimitat, no és rès sexual, bé, em penso, però a mi m'agrada xupar-lo i un cop dins la boca tornar-lo a treure clavant-li lleugerament les dents, escapçant una petita capa del fruit i gaudir-lo enganxat a la llengua i al paladar, saborejant-lo, això ho faig anant-li donant la volta, després quan torno a repetir el gest el plàtan està suau,fi,dolç, perquè la primera capa rugosa ja no hi és...i el xuclo de nou, repetint l'escapçada fins que va quedant prim...fins que es parteix i després torno a començar amb el tros que va quedant (no m'hi cap tot a la boca, tinc les meves limitacions).

M'agraden els platans. L'altre dia vaig prendre'm un batut de plàtan, fresc, no massa empalagós i vaig descobrir un nou plaer de l'estiu... i una nova manera de gaudir del plàtan.

He de treure-li més profit a aquesta fruita...he de pensar noves receptes.

reconciliació forçada...

Era una tonteria, ho sé, però no me'n podia estar, suposo que l'estar emprenyada amb mig món va ser la causa de que després d'aquella discusió estúpida l'estigués fent patir durant dos dies.

Gairebé no li parlava, quan m'abraçava no li responia i feia que havia de fer alguna cosa per treure-me'l del damunt, quan em besava premia els llavis per no deixar entrar la seva llengua que, inevitablement, m'hagués fet caure en un desig que portava ocult sota la cuirassa que m'havia construit per fer-li pagar una culpa que no tenia.

Se'n va cansar, i en comptes d'engegar-me a fer punyetes, cosa que m'hauria merescut, un dia va arribar a casa i, seguint amb el meu càstig injust, vaig rebre'l amb una fredor insultant...ell, però, s'acostava més i m'anava acorralant cap al sofà, em mirava amb cara seriosa i els seus ulls treien espurnes de ràbia...

-Què passa? No vols que m'acosti? eh? no vols?
-Deixa'm...-contestava jo intentant escapar al seu gest amenaçador
-Què tens? Et faig por? No vols que et toqui? No vols que m'acosti?- Va agafar-me pels braços amb fermesa però sense fer mal i em va clavar la boca als llavis que inutilment intentaven frenar l'atac d'una llengua que amb força s'escolà dins la meva boca...el vaig mossegar, i això en comptes d'apartar-lo el va exitar més, va continuar besant-me i jo notava el gust de la sang a la boca i tenia ganes de plorar pel sentiment contradictori que m'aclaparava, en aquell moment no sabia si volia pegar-lo o follar-me'l, bé, en realitat volia fer les dues coses alhora...

Va tirar-me damunt del sofà i se'm va posar al damunt, em va agafar les mans i me les va posar a l'esquena, sense deixar-les anar, no em podia moure. Va començar a llepar-me el coll i els pits amb la roba posada...

-Nena, el que vols es que et folli eh?, ho estàs desitjant nena, vols que t'ho faci..
-No vull
-Si que ho vols nina, si que ho vols
-Deixa'm em fas mal, això no fa cap gràcia..

Amb les dents em va aixecar la samarreta i m'apartava com podia els sostens mentres em llepava i em xuclava...

-T'ho faré nena, t'ho faré quan m'ho demanis..
-No t'ho demanaré...no
-Si ho faràs...

Va baixar fins a la panxa i em seguia llepant i tirant-me l'alè, va baixar més i va començar a olorar-me.

-Estàs calenta nena, t'oloro, em desitges, vols que te la mengi oi? vols escorre't a la meva boca, bagassa, ho estàs desitjant..

Tenia raó, cremava com mai i portava les calces ben molles, i això em feia enrabiar encara més. Va agafar-me les mans amb una de les seves per poder treure'm els pantalons, vam estar forcejant una estona però va aconseguir baixar-me'ls prou per començar a llepar-me el cony, ara ho feia suau, sense ràbia, i va baixar el to...

-Estàs bona nena..., fas millor gust que mai...com m'agrada menjar-te, com m'agrada, a tu també t'agrada, digues que t'agrada
-no
-digues que t'agrada...

Jo apenes podia parlar, vaig notar que estava a punt d'exclatar en qualsevol moment i aleshores només volia sentir-lo, sentir la seva llengua, sentir la seva cigala...ben endins

-Nena...demana-m'ho nena, digue'm que et folli, demana-m'ho..
-...
-Nina
-Folla'm

Va deixar-me anar les mans, va baixar-me els pantalons i va clavar-me-la ben endins, amb un parell d'esbrançides va haver-hi prou, vaig escorre'm en un orgasme llarg, profund i extrany... Ell no. Va acostar-me la boca a l'orella...

-T'estimo nena.

I va continuar estimant-me suaument fins que em va omplir, gairebé sense moure's...en silenci.

passiva...

Amb el temps m'he adonat que m'estic convertint, en desitjos i pensaments, en una espècie d'objecte sexual.
Quan faig l'amor intento complaure al meu company, l'acarono, el llepo, el mossego..., m'agrada xuclar-lo i jugar amb el seu membre, portar-lo poc a poc al llindar de l'extàsi, moure'm al seu ritme i fins i tot tinc els orgasmes més intensos al seu damunt, dominant la situació i follant-me'l a plaer..., però cada cop més sovint desitjaria no fer rès, estirar-me nua i deixar-me fer...
Em satisfà enormement l'estar quieta i que em ressegueixi la pell amb els dits, ni que sigui amb un de sol, dibuixant el camí imaginari cap el plaer, suaument. Que els seus llavis humits i la seva llengua eficaç em recorrin el coll, els pits i s'entretinguin als mugrons. Que les seves mans m'ordenin en silenci que em tombi aquí o allà, que m'obri més de cames, que pugi més amunt o que baixi un xic avall. Que la seva boca em mengi el cony sense pressa i jo només pugui estremir-me sense tocar-lo ni demanar-li rès.
Per això em persegueix la falera de lligar-me al llit, com ja he fet algun cop, i que es pensi que li ofereixo el plaer de fer-me el que vulgui i com vulgui, quan realment el que busco és abandonar-me jo al desig més intens....ser totalment passiva.

Després de dinar....

Que afrodisiac que pot arribar a ser un bon àpat..., i no parlo del típic sopar pre-polvo premeditat, aquell que compres el marisc, un bon vi, alguna coseta dolça de postres i saps de ben segur que acabaràs amb un bon resopó de sexe..., parlo d'aquell dia que surts a donar la volta i fas el vermutet al sol amb una bona cervessa fresca i aquells "berberechus" ben alinyadets acompanyats d'uns xips o olives, sense delicatessens ni collonades...
Tornes a casa i et poses a fer un fricandó de vedella amb xampinyons, que de rovellons no és època, el deixes fer xup-xup mentres converses de coses intrascendents i deixant que el rellotge arribi a les quatre, perquè no tens cap pressa..., seus, menges i engegues la dieta a prendre pel cul mentre suques tot el pa que has comprat en el suc de la carn, una mica de fruita i un cafetó..., un petó, una abraçada, la satisfacció de saber cuinar millor del que esperaves, somriures i paraules, cada cop més dolces i cada cop més aprop...llavis trapelles que busquen el coll, l'espatlla, mans que s'endinsen sota la roba i de sobte un joc de llengües que desitgen el plaer d'un nou gust, menys culinari i cada cop més càlid...
Una bona cavalcada després d'un bon dinar acaba fent d'un plat el millor dels àpats, i fa que la tarda del diumenge sigui quelcom més que l'agonia a l'espera del dilluns....

rapadeta...

Avui és divendres..., tocava depilació i m'ha agafat per depilar-me el cony completament, ha quedat més o menys així (amb algun retoc del fotoshop, més què rès per evitar que es vegi la masacre que sembla que t'hagis fet acabadeta de rapar...). La veritat que no és el primer cop, ho vaig provar fa unes setmanes, vaig començar a apurar i apurar i quan me'n vaig adonar ja no quedava un pel..., quan el Ton va venir a la nit li vaig dir que tenia una sorpresa...

-Quina?
-Bé, ja ho veuràs...
-Va diga-m'ho ara..
-mmmm....mira...

ell estava estirat al llit, encara vestit, i em mirava panxa amunt, jo em vaig acostar i em vaig abaixar els pantalons que duia, d'aquells còmodes d'anar per casa...

-mmm??? a veure, a veure?

me'ls baixo una mica més...

-però acosta't, acosta't...

m'hi vaig acostar i m'hi va posar la boca de sobte, amb la llengua em va començar a recórrer tots els racons, amb desfici...xuclant i saborejant com si fos el primer cop que menjava un cony, jo era allà dreta i em feien figa les cames...era una sensació fantàstica, em va dir que m'estirés i me la va menjar durant una bona estona, com mai ho havia fet, em vaig córrer a la seva boca dues o tres vegades, tremolava, i el sentia xuclar i disfrutar amb cada tast...

Avui és divendres...i l'estic esperant.

que no m'assabenti jo...

L'altre dia varem fer un dinar de coneixença al meu departament, com que hem entrat gent nova, el meu cap, en Màrius, ja el coneixeu, va decidir fer un pica pica a una sala de l'empresa per suavitzar la "tensa" situació que s'ha viscut amb les noves incorporacions (incloent la meva) i el pànic generalitzat de la gent "veterana" en veure perillar el seu status privilegiat...

El Xavi és responsable de la informàtica del departament, és un noi força trempat i al mateix temps té un cos interessant, una carona maca, morenot i guapot, i té un cul...

Uns dies endarrera ja li vaig deixar anar la primera, quan fent broma de que la colla que haviem anat a dinar els varem trobar i gairebé que ni els saludem, jo li vaig dir seguint la conyeta que no l'havia vist, que com que no estava de cul ni me l'havia mirat... Aquest comentari va encedre-li les galtes com un adolescent...i jo vaig disfrutar com una gossa que sóc.

Estavem amb el pica-pica, la beguda, la xerrera i els acudits i ell va deixar anar que jo li feia por, que era molt perillosa, que no m'hi acostés..., i servidora, amb el "descaro" que últimament em caracteritza li vaig deixar anar..., "no pateixis, sóc inofensiva..., això si, que no m'assabenti jo que aquest culet passa gana....", va encendre's de nou, tot dient amb el to força alt "heu vist? heu vist que em diu?", els altres reien i jo el vaig mirar amb cara inocentona "que és broma "tontu", jo això no li havia dit mai a cap home".

Quan vam plegar em va dir si volia anar a prendre alguna coseta amb ells, ell,el seu company i la gestora de comptes...vaig acceptar (naturalment), però finalment els altres dos van dir que havien de marxar i vam quedar sols, em va preguntar si igualment volia anar-hi i li vaig dir que si (naturalment), vam agafar el seu cotxe i deixant la vergonya que desprenia amb els meus comentaris sobre el seu cul em va posar la ma a la cuixa i em va dir "on vols anar?", li vaig posar la ma sobre la seva i li vaig dir.."on tu vulguis", no vam arribar a sortir del polígon, a mig camí va deixar el cotxe de qualsevol manera a un voral i em va besar efusivament, la seva llengua em recorria la boca com si busqués alguna cosa i la saliva gairebé ens sortia per les comisures, em va posar la ma sota la samarreta i em tocava els pits, estava calent, bé no, estava bullint i anava trempat com una mala cosa, vaig estar a punt de posar-li la ma al paquet però després vaig pensar que estariem perduts i que allà no era un bon lloc..., vaig treure-me'l de sobre delicadament, mirant-me'l, i li vaig dir "Xavi, aquí no és lloc ni moment" i se li van encendre les galtes com si no hagués estat ell qui feia uns moments em magrejava "i.. m'espera la dona a casa", "bé, noi, doncs un altre dia serà...i recorda...que no m'assabenti jo...", va somriure i va dir-me "el que dic, ets un perill...."

Ashes

-NO,NO I NO! COLLONS! NO, HÒSTIA PUTA DE DÉU, ME CAGUN L'OU SAGRAT I LA MARE QUE TA PARIT, REDÉU!
-Mare meva....mare meva
-MIRA QUE T'HO HE DIT, L'HAS AGAFAT? L'HAS AGAFAT? I TU (fent veu de falset) que si...que ara l'agafo...que ara l'agafo...ME CAGUN LA PUTA D'OROS, I ARA QUE FOTREM, ME CAGUN TOT EL QUE ES BELLUGA!!
-Mare meva...mare meva
-DEIXA DE DIR MARE MEVA I DE FOTRE AQUESTA CARA DE PANFILA QUE T'ARRIARÉ UNA HÒSTIA QUE NOT CONEIXERA NI TON PARE, DESPISTADA DELS PEBROTS!!
-Mare meva...mare meva

ÚLTIMES NOTÍCIES
El capellà de Sant Pere de Riudellops està en búsqueda i captura per l'assassinat de dos emisaris que duien la recaptació d'una subasta benèfica a una sucursal bancària propera a la parròquia, segons testimonis oculars se l'ha vist fugint amb una coneguda prostituta veïna del poble. La policia creu que ha estat un acte sense premeditació i creuen que el sospitós s'ha penedit inmediatament dels fets ja que s'ha trobat la bossa amb els diners que haurien provocat aquest acte tan menyspreable abandonada al pis on vivia la suposada còmplice dels fets, on sembla que han preparat la fugida l'extranya parella després del robatori.

Quan tu en vens..jo en torno...

-Mima, ja has redactat tot el que et vaig demanar?
-Si, t'ho enviat per mail aquest matí...
-Ja, si, ho hauriem de repassar...
-Molt bé, demà ho mirem.
-Home...ho podriem mirar avui si pot ser.
-Ara?, home, jo hauria de marxar, ja són les sis i deu...
-Seran 10 minuts..
-Bé, si no pot esperar...a veure si ens quedarem aqui dins tancats...
-No, home, jo tinc claus, que no veus que sóc jefe...jeje
-Ja... (i tant que ho veig, cabró).
....
-Està molt bé, Mima, només canviem aquesta part i ja està...
-Ho puc fer demà?
-Si...clar, ja ho faràs demà..., què faràs ara?
-Doncs, anar cap a casa...
-Està bé, escolta..., suposo que t'ho han dit molts cops però...vaja, tens uns ulls molt macos.
-Si, m'ho han dit molts cops, però gràcies.
-Escolta...
-Ep, no t'acostis tant...
-...Només volia fer-te un petó.
-Per només un petó no cal liar la troca, no creus?
-Bé, primer un petó, després ja veurem...
-Després rès de rès perquè...a mi em van les dones, Marcus.
-euh....ah, bé.....no, no ho sabia.....
-Suposo que no tens prejudicis d'aquest estil no? vull dir que això no afectarà pas la meva feina aquí..
-No, no, i ara!
-(jo tampoc diré el que fas al gran capo, porc) D'acord, bé, és tard, ara si que me'n vaig...
-D'acord, déu, déu...
-Déu, Marcus, fins demà.... (sommmmmriure)
-Fins ...demà (cara pal).

De nit...

...és quan t'enyoro, quan el món queda amagat en les ombres, quan les imatges, els sons i les presencies s'esvaeixen i només queda a la llum la buidor del propi estar, l'amargor del silenci, el record del tacte i l'escalfor, quan ni l'encís de sa propia bellesa pot fer el moment plàcid...
és llavors quan sé segur que em pertanys.

Cadena de muntatge

Ahir vaig començar la meva nova feina en una cadena de muntatge..., si, ja ho sé que la intenció era un canvi per millorar, que estic en un moment de renovació i això..., però què voleu que us digui, és com aquest pobre home de la foto que li van dir que li oferien un lloc de mecànic i va acabar atornillant el mateix cargol durant 10 anys... a mi, si fa no fa m'ha passat una cosa similar.

I ara?, doncs ara pringaré quin remei. Quant temps?, doncs el que calgui quin remei.

Com que gràcies a la meva "estabilitat" emocional, perdó, gràcies a la meva freqüent activitat sexual el meu ànim està prou en forma crec que podré soportar-ho durant un temps, i sinó, què collons!, enviaré a pastar fang al puto cabró que em va vendre fum en una capsa i que ara em mira de reull desde el despatx, no sé si matar-lo o follar-me'l, ja us en faré cinc cèntims...

Atac de banyes...

-Nena, estàs bé?
-Molt bé...per què?
-No sé estàs un pel extranya...et noto esquerpa aquests dies...
-Esquerpa?...no...
-Si, fa tres dies que no fem l'amor, i ni t'acostes..., t'estic aquí fent carícies i tu, no sé, sembla que no em tinguis ganes, nena, et desitjo nena, acosta't...
-Es que, pateixo pel nano, ja..., no tinc ganes d'estar patint i...no sé.
-Mira, val, no ho fem, però acosta't no? besa'm, toca'm...jo que sé... nena... no me l'hauràs fotut oi?
-Ehm?
-Que si no me l'hauràs fotut...
-Què vols dir?
-Saps perfectament el que vull dir, que si t'has follat a algú altre o t'estàs tirant a algú altre...
-No m'estic tirant a ningú, i si m'hagués follat a algú tampoc hauries de fer-ne rès...dic jo, vaja.
-Què? Com que no n'hauria de fer rès!!, mira, ja t'ho vaig dir, pots follar-te a qui vulguis però jo no et torno a tocar més, t'ho vaig dir.
-I jo et vaig dir que si em follava a algú no t'ho diria...així que...
-Així què? així que què? a la merda, me'n vaig.
-Però...nen...on vas? collons que no ho he fet amb ningú...
-Segur?
-Si, segur..., hòstia per un parell de dies tontos com et poses...vine aquí va...fes-me un petó d'aquests dolços va...
-joder nena...com et desitjo nena...no me la fotis nena...siusplau...
-Vine...fes-me un petó va...

Contra la paret

Estava cansada i un pel estressada degut a tots els fronts oberts que tinc en aquests moments i que no em donen ni un respir..., ja arribava a casa, treia les claus de la bossa i només pensava en treure’m el cony de botes i relaxar-me una mica quan va aparèixer el JC, el meu ex-cunyat

-Hola mima.
-Ei, que tal,què fas per aquí?
-Bé, mira he deixat al nano al pavelló, i tu, com va tot?
-Vaig fent...-li vaig dir tot adreçant-me a la porta
-Escolta...- tu no tens “el guardià en el camp de sègol” ? crec que te’l vaig deixar a tu..
-Mmm..potser si, no ho sé, em sona...
-Ho podries mirar? Es que me l’han demanat i amés és un llibre que m’agradaria conservar...- El vaig mirar amb cert rebuig, no sé ben bé perquè...
-Ara ho miro...-li vaig dir- vols....pujar?
-Si, d’acord, pujo- va respondre nerviós i mirant al voltant per si algú l’observava pujant a casa meva.

Quan varem entrar a l’ascensor em va repetir si estava bé, li vaig dir que si, que estava il·lusionada amb la nova feina, que semblava que tot rulava prou, ell va dir que se’m veia bé, que feia bona cara..que estava maca..acostant-se i agafant-me pel braç (aquest noi sempre m’ha tret de polleguera i vaig deixar-li fer acostant-me una mica a ell i mirant-lo als ulls), va envermellir i va mig somriure mentre ara m’apretava el braç amb més força,

Vaig posar la clau al pany i notava el seu alè a la meva esquena, estava nerviós, era evident, i jo m’estava posant calenta per moments. Vaig dubtar en dir-li que s’esperés a la porta mentre buscava el llibre, però no ho vaig fer, varem entrar plegats a casa i vaig tancar la porta, al girar-me el tenia davant clavat a un pam de la cara, em va agafar per la cintura i em va besar, suau, als llavis..., separant-nos uns segons ens miràvem incrèduls pensant com podíem, després de tants anys de repressió, estar en aquella situació que donàvem per fet que mai es produiria...

Suposo que conscients que possiblement no es repetiria mai més i que ja era hora de saber com seria ens varem abalançar l’un a l’altre, besant-nos amb fal·lera, en un joc de llengües i saliva, ens buscàvem amb les mans els racons més calents, ell va posar-me les mans sota el jersei tocant-me els pits amb força mentre jo li agafava el paquet per sobre els pantalons notant-li la cigala tant trempada i calenta que la humitat em mullava totes les calces i fins i tot els pantalons, em va pujar el jersei i va començar a menjar-me els pits amb delit mentre deia el temps que feia que em desitjava i quantes ganes tenia de tastar la meva pell i els meus mugrons..., ens varem mig despullar allà mateix, baixant-nos els pantalons l’un a l’altre amb les cames i els peus, em va posar la ma entre les cuixes i va començar a gemegar en sentir la humitat, la inflor i la escalfor que desprenia, jo li tocava el membre i vaig començar a masturbar-lo poc a poc...

Em va agafar i em va esclafar contra la paret, agafant-me per les cames em va aixecar i me la va clavar fins al fons d’una sola andanada, varem follar drets, contra la paret en un polvo ràpid i rabiós, on es va escapar alguna mossegada que espero que no el delati..., em vaig córrer primer, al so de la seva veu dient...”si,nena, si, nena”...però quan encara l’orgasme em corria pel cos va esclatar en una correguda calenta, que m’omplia....varem quedar allà drets, tot i que les cames ens feien figa, em va besar suau als llavis, de nou, però no em mirava als ulls, es va vestir i jo també, sense dir res....Va agafar el pany de la porta

-Bé, ja ens veurem...
-No vols el llibre...?
-No, ara no, un altre dia...

No sé si era una proposició, o només volia guillar el més ràpid possible, espero que fos la segona opció, no voldria repetir, és d’aquelles coses a les que t’hi podries enganxar...i ara, no em convé.

Fantasies complertes

Shhhhhhtttt.....ara no us poseu gelosos eh?..., són coses que passen de vegades..., bé, la veritat és que jo pensava que no passaven mai, però ara sé que si, que si que passen...

La cosa és: Ahir vaig complir dues fantasies sexuals que tenia, i a la vegada.

Fantasia 1: Podria començar desde el principi, fa anys, quan el que era el meu futur cunyat, que després va ser cunyat i ara és ex-cunyat em va tirar els trastos, sempre hem tingut una atracció física considerable, i per tant, les parelles respectives, alhora que germans, intentaven que no ens relacionéssim massa per evitar espurnes...i així ha estat tot aquest temps.... Sempre havia sigut una fantasia sense complir, un bon polvo amb ell... alt, fort, corpulent i de llavis molsuts...


Fantasia 2: Desde que vaig veure una pel·lícula quan jo era adolescent i estava en plena ebullició hormonal, amb un pavo de la hòstia i encesa com una torxa, on hi havia una escena en que una parella anava tant cremada que el paio l’enganxava en ple descampat, i com que el terra era intractable, ple de pols, merda i ferralla, se la follava allà dret enganxant-la pel cul i les cuixes i movent-la amunt i avall amb els braços....Sempre he fantasiejat en ser follada així o d’esquena a una paret, he fet alguna coseta similar, però sempre he acabat per terra o sobre el llit....

Bé, ara que ja sabeu les dues fantasies només les hem d’encaixar....

Ups! que tard....ho hauré de fer demà....o l’altre...., que no em vull deixar cap detall...

Etapa IKEA

Aquests últims dies tinc el bloc bastant abandonat..., ja sé que molts no us haureu ni adonat del tema perquè ben pocs, però infinitament estimats, sou els que treieu el nas per veure què ha vomitat darrerament la meva ment desequilibrada..., aquest post, malgrat el títol, no anirà ni de llit ni de sofà ni de cap altre mobiliari on s'hi pugui recolçar el cul mentres te la claven...

Etapa IKEA es refereix al moment que estic vivint ara , va sorgir fa uns mesos endarrera, quan la meva separació era recent i un comercial d'una entitat bancaria em va dir..."home, ja que estàs renovant la teva vida, potser és el moment de canviar de banc també..", i jo "...si home, i demà vaig a l'Ikea a redecorar la meva vida" , i així va ser com vaig batejar la meva etapa IKEA "redecora la teva vida", de moment tinc amic i amant, he trobat una nova feina engrescadora i ja només em falta un parell de papers i que algun sonat vulgui el meu pis super-sobre-valorat (com tots).

Fins que no es tanqui el cicle IKEA els escrits seran poquets suposo..., però que sàpigueu que jo us segueixo llegint...i us segueixo estimant....

pd. Per cert, el meu llit ja no aguanta tanta activitat i gemega de valent, sabeu si els de l'Ikea, apart d'econòmics, s'hi pot follar sense por?

Et desitjo...

...porta'm al cel....